21 de març 2001

CDDB, un robatori als usuaris

Lamentablement, sempre hi ha algun espavilat que intenta aprofitar-se dels esforços i la bona voluntat dels altres. Un bon exemples és el què està passant amb el CDDB (CD Data Base), una enorme base de dades que recull la fitxa tècnica de milions i milions de discos que s’editen arreu del món. Des de fa anys, aquesta base de dades la feien els propis usuaris de manera totalment voluntària, amb l’objectiu de tenir indexats tots els discos possibles.

El CDDB es pot consultar des de la seva pròpia web (www.cddb.com) però el més interessant és l’ús que se’n pot fer des de programes com per exemple Winamp. Quan introduim un CD a l’ordinador, el programa consulta el CDDB, detecta de quin disc es tracta i automàticament ens posa el nom a totes les cançons.

Doncs aquest servei ara està en perill per diversos factors. Fa poc més d’un any, l’empresa GraceNote (www.gracenote.com) va comprar els drets d’explotació d’aquesta base de dades i ara pretén que tots els programes que l’utilitzen paguin una llicència milionària per seguir-la utilitzant. Segurament els propietaris de Winamp no tindran problemes per pagar aquesta llicència, però hi ha altres programes que utilitzen el CDDB que no poden assumir aquesta despesa. És el cas per exemple de l’excel.lent programa CD’n’Go (www.cdngo.com), desenvolupat al nostre país.

El més greu del cas és que el CDDB va ser creat i alimentat per milers d’usuaris que de manera altruista dedicaven el seu temps a la causa de crear la base de dades musical més potent del món. I ara GraceNote es dedica a beneficiar-se dels esforços de tota aquesta gent. Segurament la llei els ampara però el què estan fent és, sense cap mena de dubte, poc ètic. Aquesta base de dades hauria de ser pública i accessible per tothom.

Però la cosa no acaba aquí. Recordareu que Napster té l’ordre judicial de filtrar les cançons amb copyright que circulen per la seva xarxa. Per moltes hores que hi dediquin, els responsables de Napster ho tenen realment difícil per fer llistats de milions de cançons. i per això han signat un acord amb GraceNote segons el qual aquesta empresa els facilitarà tota la base de dades del CDDB. D’aquesta manera, Napster tindrà llistats de milions i milions de cançons i podrà aplicar els seus temuts filtres amb molta rapidesa. A més, el CDDB els anirà de meravella perquè també conté fitxes amb noms d’artistes, discos o cançons mal escrits. Com que el CDDB el va fer gent normal i corrent, està ple d’errors de tipografia i, per exemple, podem trobar que Madonna està escrit de 16 maneres diferents (Madona, Maddonna, Maddona, etc). És a dir, que Napster també podrà filtrar les cançons amb copyright encara que estiguin mal escrites. O, encara pitjor, filtrarà les cançons d’artistes que no volen ser eliminats de Napster (Limp Bizkit, per exemple) i les d’artistes poc coneguts que tinguin noms similars a algun artista famós. I ja no parlem d’aquells MP3 que tenen noms de gent coneguda però que en realitat són arxius personals de gent que els vol compartir. Prohibiran l’intercanvi d’un arxiu només pel seu nom sense comprovar que realment es tracta d’aquella cançó? Una canó que es digui “Let it be” ha de ser necessàriament dels Beatles? Això sí que seria una barbaritat.

I ara fixeu-vos en la paradoxa. Els usuaris es van deixar la pell per fer realitat el CDDB i ara se’ls ha girat totalment en contra. No podran consultar la “seva” base de dades i, a sobre, serà la principal arma de Napster per impedir els intercanvis de MP3. No podem criticar a Napster per això, ja que té una ordre judicial que ha de complir i, ben mirat, ja ha fet molt pels amants de la música. Ara té tot el dret a protegir-se. Però és totalment reprobable l’actitud de GraceNote que està fent negoci amb un patrimoni que no li hauria de pertànyer. Per contrarestar això, ja s’ha començat a fer un CDDB alternatiu. Es diu FreeDB (www.freedb.org).

Cap comentari: