25 d’octubre 2000

SDMI: un sistema segur?

La indústria musical ja fa temps que inverteix autèntiques fortunes en l’investigació de l’anomenat SDMI (Secure Digital Music Initiative), un intent d’impedir la pirateria musical posant unes marques d’aigua a cada cançó. D’aquesta manera es podria identificar si la música que volem escoltar és legal o no. Però ara ja es comença a dir que tots aquests diners no han servit absolutament per a res. Expliquem-nos. Al setembre es va organitzar el concurs HackSDMI (www.hacksdmi.org), que consistia en proposar un repte a la comunitat digital: van posar a la xarxa 6 arxius musicals en diferents versions del SDMI i oferien 10.000 dòlars a la persona que aconseguís piratejar cadascuna d’aquestes cançons. Un dels requisits era que, en eliminar la marca d’aigua, no hi hagués una pèrdua de qualitat en la música. D’entrada, diverses comunitats de Hackers van negar-se a participar en el concurs, argumentant dos motius: que ells ja piratejarien el sistema quan els vingués de gust i que 10.000 dòlars és un preu massa baix per comprovar la seguretat d’un sistema. De tota manera, els organitzadors del concurs han rebut 450 propostes i ara les estan analitzant per veure si algú ha aconseguit trencar aquest sistema tan “segur”. La polèmica va sorgir la setmana passada quan un article de Salon.com (www.salon.com) anunciava que diversos hackers havien aconseguit superar el repte sense problemes. Els responsables del SDMI es van afanyar a dir que aquesta informació és falsa perquè encara no han tingut temps de comprovar-ne els resultats, que es faran públics el 10 de novembre. En part, és lògic que la indústria inverteixi en recerca per trobar un sistema que protegeixi el seu negoci. Però en el fons és absurd que es gastin tants diners en desenvolupar un sistema segur perquè tothom sap que en el món digital no hi ha absolutament res que no es pugui desprotegir o piratejar. Només és questió de temps.

18 d’octubre 2000

Audio Galaxy: intercanvis via web

Aquests dies, tota la comunitat d’entusiastes del Napster està pendent de la resolució judicial que ha de decidir si el programa seguirà existint o no. Està clar que aquesta sentència serà crucial per al futur de la distribució musical a internet, però això no significa que no hi hi hagi altres maneres d’aconseguir MP3 gratuïts a la xarxa. Fins no fa gaire, una bona alternativa era descarregar les cançons directament des de la web de Scour (www.scour.net). Però els usuaris habituals d’aquest servei s’hauran adonat que ja no s’hi pot trobar l’arsenal d’MP3 que hi havia fa uns dies, ja que Scour ha eliminat la possibilitat de descarregar des de la base de dades de iDrive, on hi havia un 95% dels MP3 “interessants”. És per tot això que avui us volem parlar d’Audio Galaxy (www.auidogalaxy.com), un servei que permet intercanviar cançons via web. Per entendre’ns, el que fa Audio Galaxy és imitar el funcionament i la filosofia de Napster però adaptant-se a l’entorn d’una pàgina web convencional. Per a utilitzar-lo, només cal instal.lar un petit programa anomenat Satellite que ens facilitarà la feina de transferir arxius entre el nostre ordinador i els dels altres usuaris. Però tota la gestió dels MP3, el cercador i els altres serveis d’Audio Galaxy es fan a través de la web. Més senzill impossible. Per demostrar la seva eficàcia, fem una petita prova. Busquem què hi ha de “Madonna” i el cercador ens dóna 4276 resultats! En voleu més? Llavors només cal seleccionar la cançó que ens interessa i descarregar-la immediatament al nostre ordinador. Es pot donar el cas que l’usuari que té la cançó que nosaltres volem no estigui connectat en aquell mateix moment. Llavors Audio Galaxy memoritza la nostra petició i iniciarà la descàrrega quan aquest usuari es connecti o buscarà la mateixa cançó als ordinadors d’altres usuaris. I en cas que una descàrrega s’interrompi bruscament, Audio Galaxy és capaç de reprendre el procés sense perdre el fragment de cançó que ja haviem descarregat. Aprofiteu-ho mentre duri.

04 d’octubre 2000

Ogg Vorbis, el format lliure

Sense cap mena de dubte, l’MP3 s’ha convertit en el format estandard per a la compressió digital de la música i la seva distribució per internet. Però aquest no és l’únic format que existeix. Ni tan sols és el millor. Altres formats com l’AAC o el VQF tenen una qualitat similar però són totalment desconeguts per la gran majoria.

Però el que avui ens ocupa és el format Ogg Vorbis, considerat ja com l’alternativa de futur a l’MP3. Algú es podria preguntar per què cal un substitut de l’MP3 si aquest funciona de meravella? Doncs perquè l’MP3 no és un format lliure sinó que és una patent registrada per una empresa alemanya. Això vol dir que quan algú vol vendre cançons en MP3 ha de pagar un percentatge dels beneficis als propietaris de la patent. I el mateix passa amb els fabricants de reproductors d’MP3. En canvi, Ogg Vorbis ha nascut com un format lliure de patents per tal que tothom el pugui utilitzar de la manera que vulgui. El nom d’aquest format està basat en un persoinatge d’una novel.la fantàstica de Terry Pratchett .

El màxim responsable de l’invent és Christopher Montgomery, que ja porta uns quants anys investigant en sistemes de compressió d’àudio digital dins del col.lectiu Xiphophorus (www.xiph.org). Fa uns mesos van fer pública la primera versió del format Ogg Vorbis, tot i que encara estan treballant per millorar-la i aconseguir una millor relació entre la compressió i la qualitat del so.

Dir que Ogg Vorbis pot ser el format del futur no és pas ciència-ficció. Diversos reproductors de música com els populars WinAmp, Sonique o FreeAmp, ja poden reproduir cançons amb l’extensió .ogg. Si la cosa segueix aquest camí, potser algun dia haurem de canviar fins i tot el nom d’aquesta secció.

Més informació sobre Ogg Vorbis a www.vorbis.com, www.vorbiszone.com i www.govorbis.com.