17 de gener 2000

Arxius legals

Amb el rebombori que s’ha produit darrerament, algú podria creure que els arxius MP3 són il.legals. De fet, durant algun temps hi ha hagut certes campanyes en aquest sentit, que intentaven desprestigiar l’MP3 i fer creure a tothom que es tractava d’un format il.legal i directament relacionat amb la pirateria. A aquestes alçades, esperem que ningú s’ho hagi empassat.

De tota manera, és cert que dins de la xarxa (i a fora) hi ha milers i milers d’arxius MP3 que no respecten els drets d’autor i que, per tant, es poden considerar il.legals. Però també hi ha diverses empreses que intenten sobreviure a través dels anomenats “MP3 legals”. És a dir, aquells arxius musicals que es poden distribuir o vendre amb el consentiment dels autors o dels propietaris dels drets. El que no està gaire clar és si això pot arribar a ser realment rendible algun dia.

Fixem-nos per exemple en el cas de Vitaminic (www.vitaminic.es). Es tracta d’una web on hi podem trobar i descarregar milers de cançons “legals” de qualsevol estil. El problema és que dificilment hi trobarem música d’artistes coneguts i, per tant, això fa que Vitaminic estigui en una situació de desavantatge respecte a les webs que ofereixen MP3 pirates. Quan Vitaminic va estrenar la seva web en castellà, van fer una forta inversió en publicitat per posicionar-se en el mercat. Però ho tenen força dificil per recuperar els diners si el màxim que poden oferir són cançons d’artistes minoritaris o totalment desconeguts.

La situació és molt similar per a MP3.es (www.mp3.es), que també disposa d’un catàleg limitat a les cançones “legals” i, per tant, menys atractives per al gran públic. No ens enganyem: intentar fer negoci amb artistes que ningú coneix com ara Sargantana, Pancho Puelma, Thera o Rafael Pacha (per citar-ne uns quants que anuncien a la seva pàgina principal) no és tenir gaire visió de futur.

I parlant de visió de futur, encara és més flagrant el cas de MusicaAlaCarta (www.musicaalacarta.com), una empresa nascuda fa quatre anys, que va decidir apostar pel format Liquid Audio justament quan tot el món començava a embogir amb l’MP3. Després d’una etapa molt bel.ligerant contra el format MP3 (han arribat a escriure notes de premsa antològiques sobre el tema), finalment han vist que s’havien equivocat i últimament han canviat tot el seu plantejament. Ara són simplement una empresa de serveis de distribució musical i també tenen un servei de subscripció per descarregar música “legal”. Però el problema és el de sempre: no hi ha les cançons que a tots ens agradaria trobar-hi.

En resum: distribuir MP3 autoritzats potser és legal, però no és negoci. Dóna per pensar-hi.