27 de setembre 2000

La crisi de Scour

Els propietaris de Napster no són, ni de lluny, els únic que tenen problemes amb la justícia per la distribució de música a través de la xarxa. Recentment s’ha dictat una dura sentència contra MP3.com, que l’obliga a pagar 118 milions de dòlars a la multinacional Universal Music. Malgrat tot, els propietaris del negoci asseguren que això no enfonsarà l’empresa i ja preparen plans d’expansió. Però els que ho estan passant pitjor són els responsables de Scour.net, una web que (cal dir-ho) utilitza uns mètodes una mica “sospitosos” a l’hora de localitzar els arxius MP3 que corren per internet. El problema de Scour és que no només té una denúncia de la indústria musical, sinó que també s’ha d’enfrontar a la industria del cinema, ja que Scour permet intercanviar tota mena d’arxius multimèdia (àudio, video o imatges de qualsevol format). Davant d’aquest allau de denúncies, Scour no troba cap inversor disposat a arriscar els seus diners en el projecte i això està fent perillar el seu futur. Fa uns dies, per exemple, van haver d’acomiadar un 66% de la seva plantilla (52 dels seus 70 treballadors). Això posa l’empresa en una situació molt difícil per afrontar la dura batalla judicial que els espera. Un dels acomiadats és precisament Ray Santamaria, exvicepresident de la companyia. I aquests dies ha fet unes declaracions que no ens podem estar de reproduiïr: “El que està en joc no és només Scour sinó el futur de la infomació digital. L’eliminació de Napster i Scour no beneficiarà a ningú. Ni a l’indústria de l’entreteniment, ni a la tecnologia ni al consumidor. 20 milions de persones intercanviant arxius no són “pirates”. Són milions de fans musicals que han trobat una nova manera de consumir música. I no és intel.ligent classificar-ho com a “mercat negre” perquè estem parlant de progrés. Parlem d’un futur brillant per a aquestes indústries”. Interessant, oi?

20 de setembre 2000

MP3filter

La setmana passada vam anunciar el naixement de MP3filter.com, una web que permet descarregar arxius de Napster sense haver d’utilitzar aquest famós programa. Però hauriem de fer alguns aclariments sobre aquest servei. El què fa exactament MP3filter és permetre que un usuari es connecti a algun servidor de Napster i es pugui descarregar les cançons que vulgui. D’alguna manera és com estar utilitzant el propi programa però sense necessitat de tenir-lo instal.lat. Això pot ser un gran descobrimenmt per a tots aquells que tenen “vetat” l’accés a Napster des de la feina o la universitat (un cas cada vegada més habitual). Però, sent rigurosos, també hauriem de mencionar els seus inconvenients. I és que MP3filter falla molt sovint. És relativament fàcil localitzar qualsevol cançó, però descarregar-la ja és una altra història. Hem estat fent proves i només hem aconseguit descarregar amb èxit un 10% dels arxius sol.licitats, fet que converteix MP3filter en un sistema enginyós i curiós però més aviat poc fiable. Però l’inconvenint més gran és un altre. Napster, en essència, va neixer com un sistema d’intercanvi d’arxius. Això vol dir que cadascú pot agafar les cançons que vulgui, però també implica que tothom està oferint els seus MP3 lliurement a la resta d’internautes. I MP3filter falla precisament en això. L’usuari es converteix en receptor però deixa de ser emissor, amb la qual cosa es trenca la filosofia de l’intercanvi. Els creadors d’aquest servei, un col.lectiu anomenat Webnap que també va crear Napigator, ja adverteixen que és un sistema experimental i que no està perfeccionat. També hem de dir que el que fa MP3filter és connectar-se als servidors “alternatius” de Napster i no als oficials. Això significa que, encara que la justícia decideixi clausurar Napster, el servei podrà seguir funcionant. Això, amics, ja no hi ha qui ho aturi.