Propina pels músics

L’aparició dels sistemes d’intercanvi de MP3 ha creat un nou problema dins de la comunitat musical: com s’ho faran els músics a partir d’ara per cobrar per la seva feina? De fet, no és un problema tan nou perquè amb el sistema actual molts artistes ja tenen contractes precaris amb les seves dicogràfiques. I la majoria es guanyen millor la vida amb les actuacions en directe i el merchandishing que no amb les vendes dels discos. Segurament a ningú li preocupa gaire si les multinacionals deixen de guanyar uns quants milions de dolars l’any per culpa dels MP3 (ja fa massa temps que cobren els discos a preus abusius). En canvi, tothom estarà d’acord que els músics tenen dret a guanyar-se el sou com qualsevol altra persona. Això, però, entra en contradicció amb els sistemes d’intercanvi que permeten aconseguir música gratuïtament sense tenir en compte els artistes. Per solucionar-ho, han sorgit diverses iniciatives que pretenen compensar els músics per la seva feina i, alhora, animar-los a seguir gravant. La idea consisteix en fer “donatius” als autors de les cançons que ens descarreguem gratuïtament. Per començar us recomanem Fairtunes (http://www.fairtunes.com), una web on podem donar diners directament als nostres ídols. També és interessant Tipster (http://tipster.weblogs.com), un sistema voluntari de pagament. Segons ells, es podria detectar qui és l’autor de cada cançó que descarreguem i fer el donatiu corresponent de manera automàtica. D’altra banda, la gent de MP3.com han creat el servei “Payback for Playback” (http://www.mp3.com/payback), amb el qual cada mes destinen una part dels seus beneficis a pagar els artistes en funció de la quantitat de vegades que algú s’ha descarregat la seva música. Com a exemple, el grup 303infinity va cobrar 15.000 dòlars al mes d’octubre. MP3.com també ofereix un sistema de propines voluntàries. I si us fa pena el “pobre” Lars Ulrich (el bateria de Metallica), que s’està “arruinant” per culpa del Napster, podeu fer-li una transferència a través de PayLar$ (http://www.paylars.com).

L’acord Bertelsmann-Napster

Com ja deveu saber, el grup editorial Bertelsmann (propietari de BMG) ha arribat a un acord amb l’empresa Napster per tal que aquesta desenvolupi una nova versió del programa. En resum, Bertelsmann fa un préstec a Napster a canvi que la nova versió sigui de pagament i així es garanteixi que es respectaran els drets d’autor. Per la seva part, Bertelsmann posaria tot el seu catàleg musical al servidor de Napster i tindria opció a comprar una part de l’empresa. A més, la multinacional ha anunciat que retirarà la seva denúncia contra Napster un cop estigui llesta la nova versió.

La notícia, que ja era previsible, ha fet que la situació de Napster canviï de la nit al dia. D’una banda, aquesta operació pot fer que Napster se’n surti millor als tribunals ja que està demostrant les seves “bones intencions” de cara a la indústria. Però pel que fa als seus milions d’usuaris, la nova política de Napster s’ha rebut com una autèntica gerra d’aigua freda. Alguns ja han dit que deixaran d’utilitzar Napster, altres afirmen que se senten traïts i la majoria ha anunciat que buscarà un altre sistema (gratuït) per intercanviar els seus MP3.

Si tot això tira endavant, sembla evident que les altres multinacionals s’acabaran afegint a l’acord amb Napster. Però també està clar que s’estarà “desvirtuant” l’essència del programa. Napster és una empresa i no una ONG i, per tant és lícit que intenti treure’n beneficis. Però s’equivoquen en una cosa. Encara que sembli increible, el futur de Napster ja no depèn dels tribunals sinó de la reacció dels seus 32 milions d’usuaris. I a aquests no els costarà gaire girar l’esquena al programa que durant l’últim any ha simbolitzat la llibertat a internet.

Per tant, fixeu-vos en la paradoxa: al final, la indústria haurà aconseguit acabar amb Napster a través dels pactes i no amb les denúncies. Però, en qualsevol cas, no aturaran els intercanvis de MP3.