15 de juny 2008

TV Centric

Últimament he detectat que l'expressió "TV Centric" s'utilitza per a definir dos conceptes ben diferents. En un cas hi estic molt d'acord i en l'altre, gens. Ara m'explicaré, ja que per la meva feina visc a cavall entre dos móns (el de la televisió i el dels interactius) que ténen una visió força diferent d'aquests temes.

En el sector televisiu (almenys el que jo conec), l'expressió "TV Centric" té actualment una connotació força negativa. Es refereix a una concepció del món audiovisual segons la qual tot gira al voltant de la televisió. El que es pugui fer a internet és com a màxim un "complement" d'allò què es fa a la televisió, que és el realment important. No cal que digui que rebutjo totalment i frontalment aquesta idea. Ho vaig defensar clarament en una entrevista que em va fer al seu blog el company Janquim i que contrastava amb la que uns dies després responia el director de TV3 al mateix blog amb idees lleugerament diferents, per dir-ho d'alguna manera. Al meu entendre (i cada cop al de mes gent, tal com vaig veient en infinitat de congressos, conferèncoes, llibres, articles o blogs), les tendències sobre el futur de l'audiovisual no indiquen precisament que la TV hagi de ser el centre de l'univers. Les coses ja estan canviant i, per exemple, els joves ja passen més temps a internet que davant del televisor. En definitiva, hem de començar a pensar en un món audiovisual més multiplataforma i menys "TV Centric".

Pel què fa al món interactiu, s'utilitza l'expressió "TV Centric" per referir-se a la necessitat de portar determinats conceptes i serveis interactius a la pantalla del televisor. En aquest sentit, jo també sóc pro-TV Centric. Al capdavall, el televisor segueix sent una peça fonamental de la comunicació audiovisual i portar-hi la interactivitat em sembla un terreny per explorar, apassionant. S'hi han referit companys com Hector Milla.

Fins ara el què ha passat és que els dós móns han seguit camins ben separats. La televisió, al seu rotllo, preocupada únicament pel share i comparant-se "només" amb 5 o 6 competidors. Com si el món fos tan petit... això sí que és mirar-se el melic. És clar que quan es compten les audiències per centenars de milers o per milions de persones, no ens ha d'estranyar que aquest "tvcentrisme" arreli entre els seus professionals. I mentrestant a internet, han anat sorgint iniciatives molt més avançades i innovadores. Fins i tot en el terreny audiovisual, el que trobem a la xarxa és impressionant i va molt més enllà d'esperar que l'espectador s'assegui davant la pantalla, sense tocar res i es miri allò que nosaltres decidim que ha de veure. No entraré en detalls, però pensem per exemple tan sols en YouTube. No creieu que conceptualment està molt més avançat que la televisió convencional? Al marge dels reality-shows quines han estat les innovacions de la TV en els darrers 10 anys? Per tant, no seria lògic portar aquesta mena de serveis (amb videos generat pels usuaris, votacions, comentaris, consum a la carta, etc) a la pantalla del televisor? Jo n'estic convençut.

La televisió és la pantalla més important? No.
És interessant portar la interactivitat a la televisió? Sí.

Desitjos que es fan realitat

Acabava l'últim post d'aquest blog (glups, del 24 d'abril...) dient, en relació a la frase "Fuck the passive entertainment": "M'encanta. Tota una declaració de principis que comparteixo al 100%. Estic per fer-me una samarreta amb aquest eslogan.".

Doncs el desig acaba de fer-se realitat. Avui ha arribat la samarreta!
Gràcies David, gràcies Juani.

PD_ El proper cop demanaré un cotxe...