tag:blogger.com,1999:blog-37427486664970647622024-02-07T12:35:08.599+01:00Ferran ClavellComunicació audiovisual interactivaAnonymoushttp://www.blogger.com/profile/00385171678530898213noreply@blogger.comBlogger45125tag:blogger.com,1999:blog-3742748666497064762.post-32296680815102419572016-03-12T14:37:00.001+01:002016-03-12T14:37:34.178+01:00Eines que utilitzo: Remember The Milk<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYtcachW88g5MT14nOCqDsPLPWEcD5bxjPQ8FvdL4um70wG-B-jfmoZf4HEZVwtOOPzTwdiCBD67SXP3JQQQqQeQGZUqIhYdIkGC8RPo6GHDuXPoNsOjbTCVl0ZWNmqP8NT0u28ysGVJs/s1600/remember-the-milk.png" imageanchor="1" style="clear: left; display: inline !important; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="195" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYtcachW88g5MT14nOCqDsPLPWEcD5bxjPQ8FvdL4um70wG-B-jfmoZf4HEZVwtOOPzTwdiCBD67SXP3JQQQqQeQGZUqIhYdIkGC8RPo6GHDuXPoNsOjbTCVl0ZWNmqP8NT0u28ysGVJs/s400/remember-the-milk.png" width="400" /></a></div>
<br />
El dia que vaig adonar-me (ara ja fa uns quants anys) que sóc una persona extremadament desorganitzada per naturalesa, vaig decidir buscar alguna eina que m'ajudés a tenir una mica més controlat el meu dia a dia.<br />
<br />
En la meva recerca vaig anar fent proves amb diverses eines fins que vaig anar a parar a algun lloc on es parlava del concepte <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Getting_Things_Done" target="_blank">GTD</a>, que em va captivar. GTD són les sigles de "<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Getting_Things_Done" target="_blank">Getting Things Done</a>", tota una metodologia orientada a la productivitat que consisteix bàsicament en seguir de manera sistemàtica unes pautes per organitzar les nostres tasques laborals i/o personals.<br />
<br />
La metodologia seria llarga d'exposar i, de fet, amb el temps he arribat a la conclusió que no encaixa del tot amb el què jo necessito, però sí que hi vaig veure alguns conceptes més que interessants:<br />
<ul>
<li><b>Si una tasca et portarà menys de dos minuts, fes-la ara.</b><br />Pot semblar una obvietat, però és clau. Si una tasca te la pots treure de sobre ara mateix i en poca estona, no hi donis més voltes i fes-la de seguida. No hauràs de pensar-hi més i ja serà un tema resolt.<br /></li>
<li><b>Anota totes les tasques que has de fer. </b><br />Una altra aparent obvietat, però aquesta per mi és la peça essencial de tot plegat. Generalment tendim a confiar excessivament en la nostra memòria i és probable que més o menys ens acabem recordant de tot el que hem de fer al llarg del dia encara que no ho tinguem anotat enlloc. <br /><br />Però aquesta no és la questió. El tema és que si no ho anotem enlloc el nostre cervell està constantment fent un esforç per anar recordant tot allò que hem de fer, una i altra vegada. Encara que no ens n'adonem, algunes de les nostres neurones estaran dedicades a pensar en les tasques pendents i en intentar que no ens oblidem de res. El problema d'això és que llavors no podem estar del tot concentrats en allò que estem fent.<br /><br />La solució? Anotar-ho. Només això. El simple fet d'anotar les coses que hem de fer farà que el nostre cervell s'alliberi de la feixuga feina d'anar recordant contínuament les tasques pendents i podrà dedicar-se plenament a allò que val la pena.<br /><br />Insisteixo: no es tracta de desconfiar de la vostra memòria (que segur que us funciona molt bé) sinó d'alliberar el cervell d'una funció tan poc útil com intentar recordar tot el que heu de fer.<br /></li>
<li><b>Optar per un sistema i confiar-hi</b><br />Vinga, una altra obvietat. Però aquesta és també determinant. Hi ha qui prefereix anotar les idees a recordar en una llibreta, enganxar post-its, posar-les a l'agenda, afegir-les en un document o utilitzar alguna eina concreta. Totes les solucions són igual de bones sempre i quan n'escullis una i sempre utilitzis la mateixa, sense falta.<br /><br />Es tracta de donar-li al cervell la seguretat que sempre anotarem les nostres tasques amb el mateix sistema i només amb aquell sistema. I que un o diversos cops al dia acudirem a aquest sistema per revisar les tasques pendents. D'aquesta manera, el nostre cervell agafarà confiança en què tot està sota control i començarà a deixar de pensar en les tasques pendents. Ja no li caldrà fer aquest esforç perquè sabrà que les tenim anotades en un lloc confiable.</li>
</ul>
<div>
La teoria del GTD va molt més enllà però, com he dit abans, el meu objectiu no era ben bé millorar la meva productivitat sinó aconseguir una mica d'organització personal. Així que vaig arribar a la conclusió que el que necessitava era un sistema per poder fer llistes. Llistes de qualsevol cosa: de les tasques pendents a la feina, dels llibres o pel·lícules que em recomanen els amics, dels temes que vull comentar en una reunió, de les idees que em vénen al cap i que potser faré més endavant, etc...</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhw3l-JXch_yA1MSyHKVX57tZ2ehwzO3nzNRa44qXhkH6qzNsiZfITgmaMBW6-V6i7hobkJ_ehWO34t-hEMAl3pK2ZL3XFMjI1bxt3PBBhmVaaIir8HSlBl9Yi6inEHzHldBSOugWCRhAE/s1600/Screenshot+at+febr+09+01-21-06.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="174" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhw3l-JXch_yA1MSyHKVX57tZ2ehwzO3nzNRa44qXhkH6qzNsiZfITgmaMBW6-V6i7hobkJ_ehWO34t-hEMAl3pK2ZL3XFMjI1bxt3PBBhmVaaIir8HSlBl9Yi6inEHzHldBSOugWCRhAE/s400/Screenshot+at+febr+09+01-21-06.png" width="400" /></a></div>
<br />
Després de provar diverses eines finalment vaig escollir organitzar la meva vida amb <a href="http://www.rememberthemilk.com/" target="_blank">Remember The Milk (RTM)</a>. Hi ha moltes alternatives i és probable que algunes fins i tot siguin millors, però em va agradar aquesta per diversos motius:</div>
<div>
<ul>
<li><b>Simplicitat:</b> no la plantegen com una macro-solució de GTD sinó com una eina per fer llistes, res més que això.</li>
<li><b>Facilitat d'ús:</b> quan vols afegir una idea a qualsevol llista només cal anotar-ho directament. No cal posar-hi més informació (data, prioritat, etiquetes...) si no vols o no tens temps. I si vols, tot això ja ho afegiràs després.</li>
<li><b>Multiplataforma:</b> ja des de fa un munt d'anys Remember The Milk es pot utilitzar des de la web, té apps per a mòbils i tauletes i integracions amb altres plataformes com Gmail, Chrome, Outlook, Evernote, etc.</li>
<li><b>Sincronització instantània:</b> Bàsic. La informació se sincronitza immediatament i és visible a l'instant des de qualsevol dispositiu. Aquesta funcionalitat requereix tenir la versió de pagament, però ja fa anys que la utilitzo i garanteixo que funciona molt bé.</li>
<li><b>Llistes intel·ligents: </b>potser només utilitzo un 10% de tot el potencial que ofereix RTM, però les llistes intel·ligents són un dels aspectes que em va agradar més des del principi. Per explicar-ho de manera fàcil, es tracta de llistes que agrupen les tasques d'altres llistes a partir dels criteris que fixem. En el meu cas, tinc les tasques organitzades per projectes en diverses llistes i una llista intel·ligent que em mostra totes les tasques pendents d'altres llistes en un sol lloc. Però aquesta llista intel·ligent no em mostra, per exemple, la llista de llibres que vull llegir.</li>
</ul>
<div>
Justament ara fa pocs han presentat una nova versió de RTM, que els clients de pagament ja fa alguns mesos que podiem utilitzar en fase beta. Incorpora diverses novetats i millores, especialment en usabilitat. RTM va ser una de les primeres apps d'aquest tipus i realment havia quedat una mica per darrere d'opcions més recents. Ara s'han posat les piles i torna a ser una eina plenament competitiva. </div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
PD: Per als malpensats, aclareixo que la bona gent de <a href="http://www.rememberthemilk.com/" target="_blank">Remember The Milk</a> no m'han pagat res per escriure aquest post. Sóc jo qui els paga a ells cada any... ;-)</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00385171678530898213noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3742748666497064762.post-58704550035051463902014-09-25T11:28:00.000+02:002016-02-08T23:20:20.254+01:00Reportatge sobre la història de la TV interactiva al programa Generació Digital El programa <a href="http://www.tv3.cat/generacio-digital" target="_blank">Generació Digital de TV3 </a>em va entrevistar per a un <a href="http://www.tv3.cat/videos/5248411/Generacio-digital---capitol-113" target="_blank">reportatge sobre els 60 anys de la TV interactiva</a>. Ho podeu veure als primers minuts d'aquest vídeo.<br />
<br />
<iframe src="http://www.ccma.cat/video/embed/5248411" allowfullscreen scrolling="no" frameborder="0" width="500px" height="281px"></iframe>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00385171678530898213noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3742748666497064762.post-90348163014683911902014-02-12T08:07:00.000+01:002016-02-09T08:29:22.111+01:00Taula rodona a AEDEMO TV 2014 a la CoruñaParticipació a la taula rodona inaugural del congrés AEDEMO TV 2014, a La Coruña .<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhULWTrK8HBknlSgKfZOBDa_OHzyZkwU535NuEgPyid5wVD-Cb-pUw_6JtE3tTuKHapAPgaUQ9QhJzt7VuL0kZdo-71V-7QmezfPTpHO4kGnaY1WBp8J6WvQ_iZvNCK04wXFVNb4G6XX3c/s1600/13022014-_JS59819AL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhULWTrK8HBknlSgKfZOBDa_OHzyZkwU535NuEgPyid5wVD-Cb-pUw_6JtE3tTuKHapAPgaUQ9QhJzt7VuL0kZdo-71V-7QmezfPTpHO4kGnaY1WBp8J6WvQ_iZvNCK04wXFVNb4G6XX3c/s320/13022014-_JS59819AL.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="background-color: white; color: #212121; font-family: "roboto" , "robotodraft" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGm3GHwchiY2Qt3GufAujHffs2u2XCE6CrsHC6m3i4xpk9P0jgj3gL-JlCDlGW0qyK5ahSdF714tuszDpitXlEcqltT5S2mhishEXZ67RUsW9lSDA32QzGHoGgdfbeQ6utPc1InY5EdVk/s320/12022014-_JS58898AL.jpg" width="320" /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMc9oS_1abaJetgcmkGX04jRPcicOOvCVFsodfR-YF8bNiQUZId3K-NyOsrWlopAH1PFM-l4TB-5GG6yyJpdxRxHv5vNQYnkFWDrO7y7ogptV-CfRCbfTz4tjyo1MlAtAs9hYlAV6pRlM/s1600/12022014-_JS58984AL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMc9oS_1abaJetgcmkGX04jRPcicOOvCVFsodfR-YF8bNiQUZId3K-NyOsrWlopAH1PFM-l4TB-5GG6yyJpdxRxHv5vNQYnkFWDrO7y7ogptV-CfRCbfTz4tjyo1MlAtAs9hYlAV6pRlM/s320/12022014-_JS58984AL.jpg" width="320" /></a></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00385171678530898213noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3742748666497064762.post-59291498077926851182013-11-24T18:07:00.002+01:002016-02-08T23:18:30.735+01:00Borratxera de sèriesSens dubte estem vivint uns anys fantàstics pel què fa a la ficció televisiva. Hi ha abundància i molta qualitat. A casa vam aprofitar uns dies de vacances per veure la tercera temporada de “Juego de tronos” i tots els capítols de “Vikings”. Així, seguits. Tot plegat, en menys d’una setmana. Va ser intensiu, però m’agrada molt la idea de poder decidir cada dia si després d’un capítol vull veure el següent, sense haver d’esperar una setmana a que l’emetin per televisió.<br />
<br />
Els anglosaxons, ràpids com ningú a batejar nous conceptes, ja han posat un nom a aquesta manera compulsiva de consumir les sèries: "<b>binge viewing</b>", que podriem traduir com a "borratxera de sèries".<br />
<br />
És paradoxal que justament en un dels millors moments de la història de les sèries, les cadenes de TV no acabin de saber-ho aprofitar. D’una banda, els aficionats a les sèries nordamericanes estan bastant al corrent de quan s’emeten als Estats Units i, per tant, quan s’emet una sèrie per TV al nostre país és bastant probable que bona part del públic potencial ja l’hagi vist anteriorment a través d’internet.<br />
<br />
Per combatre aquest fenòmen, algunes cadenes s’esforcen a emetre les sèries molt pocs dies després de la seva emissió als Estats Units o fins i tot simultàniament. Molt lloable l’esforç, segur que ajuda a retenir alguns espectadors. Però a mi no em serveix. Perquè, com ja he dit, a mi m’agrada veure les sèries al meu ritme, quan em ve de gust.<br />
<br />
Reconec que no tothom ho veu així. Molts amics estan pendents del dia d’emissió d’una sèrìe als Estats Units i acaben veient els capítols novament sotmesos a la rigidesa de la frequència d’un capítol a la setmana. Res a dir-hi. De fet, el propi nom de “sèries” ja indica que es tracta d’un producte “serialitzat”. Però jo, com a consumidor, prefereixo no estar lligat ni als horaris ni a les frequències d’emissió dels canals de televisió linials.<br />
<br />
Per aquest motiu aplaudeixo la inciativa de Netflix amb les seves sèries. Per invertir en produccions pròpies de qualitat com “House of Cards”, i també per oferir tots els capítols simultàniament des del primer dia i no anar-los oferint un per un. Si ho pensem bé, quin sentit tindria? Quin problema hi ha en oferir tots els capítols alhora? Sí, potser hi haurà algún excèntric que voldrà veure els capítols desordenats (que, ben mirat, seria només el seu problema) però tendeixo a pensar que el 99,9% de les persones els voldrem veure per ordre, per gaudir de la sèrie tal com ha estat pensada.<br />
<br />
Es nota que Netflix no prové del negoci de la televisió tradicional. Perquè veig difícil que les grans cadenes de televisió comencin a oferir també tots els capítols de les seves sèries per internet de manera simultània. Vull dir, tots els capítols de cop. És lògic: els canals de televisió linials viuen de l’audiència que obtenen en la seva emissió i, per tant, justament els interessa que els espectadors vegin els capítols en l’horari que els emeten. Si poden, faran l’esforç d’oferir per internet (durant uns dies i a la carta) el capítol que acaben d’emetre. Però ho fan principalment per intentar repescar algun espectador que s'hagi perdut un episodi i tingui la temptació de "desenganxar-se" de la sèrie. Per això se li diu "catch-up" (posar-se al dia).<br />
<br />
És cert també que oferir directament tots els capítols “a la carta” pot tenir diversos riscos com la disminució d’audiència en l’emissió televisiva o que alguns usuaris comencin a explicar públicament detalls de la trama que aixafin la intriga a la resta d’espectadors. Pot passar però, de fet, això ja passa ara i tampoc és que sigui un gran problema.<br />
<br />
En definitiva, coincideixo totalment amb el què va dir l'actor Kevin Spacey durant el seu discurs d'aquest estiu al Festival de TV d'Edimburg, justament defensant el model de Netflix i el "binge viewing". No és estrany: Spacey és el protagonista de "House of Cards", la primera sèrie auto-produïda per Netflix i distribuïda en la modalitat "tots els capítols de cop". Algunes de les seves frases:<br />
<blockquote class="tr_bq">
<ul>
<li>“L’èxit de l’estratègia de Netflix de publicar tots els capítols al mateix temps ha demostrat clarament una cosa: l’audiència vol el control, vol la llibertat.”</li>
</ul>
<ul>
<li>“Amb aquesta nova forma de distribució hem après la lliçó que la indústria musical no va aprendre: dóna a la gent allò que volen, quan ho volen, del manera que ho volen i a un preu raonable, i segurament estaran més disposats a pagar enlloc de robar-ho”.</li>
</ul>
</blockquote>
<div>
Si us interessa, aquí podeu veure el <a href="http://www.theguardian.com/culture/video/2013/aug/23/kevin-spacey-future-television-edinburgh-video" target="_blank">vídeo del discurs de Kevin Spacey</a>.</div>
<!-- Start of guardian embedded video -->
<!-- To autoplay video, set 'a=true' in the following line of code-->
<iframe src="https://embed.theguardian.com/embed/video/culture/video/2013/aug/23/kevin-spacey-future-television-edinburgh-video" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
<!-- End of guardian embedded video -->
<br />
<div>
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00385171678530898213noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3742748666497064762.post-84650035422998603332012-02-06T23:25:00.002+01:002012-02-07T00:05:28.148+01:00L'experiència de llegir "Steve Jobs"<a href="http://www.blogworld.com/wp-content/uploads/2011/11/Steve-Jobs-book-300x250.gif" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.blogworld.com/wp-content/uploads/2011/11/Steve-Jobs-book-300x250.gif" /></a>Acabo de llegir la biografia de Steve Jobs escrita per Walter Isaacson i m'han vingut ganes de fer algunes relexions en veu alta. No sobre el personatge i la seva vida (què podria escriure jo que no s'hagi dit ja abans) sinó sobre la pròpia experiència de la lectura del llibre, que m'ha fascinat.<br />
<br />
D'entrada he d'aclarir que no he estat mai ni de lluny un Apple fanboy. Al contrari, he estat mot crític amb el fanatisme i l'elitisme que hi ha al voltant d'aquesta marca. I, malgrat tot, sempre he reconegut que els seus productes eren d'una qualitat exquisida. La meva condició de client d'Apple no ha passat mai pels ordinadors però sí per l'iPod, l'iPhone i l'iPad. I en aquests tres casos puc dir que he quedat enamorat de la seva bellesa i la seva simplicitat.<br />
<br />
Però anem al llibre. L'he llegit íntegrament amb l'iPad. Principalment perquè em negava a carregar un quilo de paper amunt i avall cada dia i també perquè volia provar l'experiència d'usar el tablet com a lector electrònic. De fet, prèviament ja havia llegit una quinzena de llibres sencers amb l'iPhone, així que ja hi tenia certa pràctica. I si amb la petita pantalla de l'iPhone l'experiència ja em semblava prou satisfactòria, amb l'iPad ha resultat senzillament fantàsica. El dubte existencial que tenia fa uns mesos entre un lector de tinta electrònica i l'iPad ha quedat oblidat per sempre. La tinta electrònica segur que es veu millor i potser cansa menys la vista. Però amb un lector de ebooks a seques no hauria estat possible una experiència de lectura multimèdia com la que he viscut aquests dies.<br />
<br />
M'explico. Llegir la biografia de Steve Jobs amb l'iPad ha estat alguna cosa més que "llegir". Cada certes pàgines, quan el llibre explicava algun episodi interessant sobre la vida del fundador d'Apple, obria Google o l'aplicació de YouTube i buscava les imatges corresponents d'aquell moment (entrevistes, discursos, presentacions, aparicions als mitjans, reportatges, etc). I sempre, sempre les trobava. D'aquesta manera podia complementar amb imatges allò que estava llegint en cada moment i l'experiència lectora ha resultat encara més apassionant que el propi llibre (que ja ho és per si mateix).<br />
<br />
Aquest tipus de "lectura multimèdia" m'ha enganxat. I ara ja l'estic aplicant al llibre que estic llegint actualment ("Física de lo imposible" de Michio Kaku) i puc dir que, tot i ser un llibre molt diferent, el sistema funciona igualment i vaig trobant fàcilment continguts addicionals que enriqueixen allò que estic llegint. I fer-ho amb un dispositiu com un iPad és senzillament una delícia.<br />
<br />
Hi he estat pensant i no tinc clar si m'agradaria que els mateixos llibres ja fossin multimèdia en si mateixos. Vull dir que part de la gràcia de l'experiència és que siguis tu mateix el que decideixes quins continguts vols buscar per complementar allò què llegeixes. Probablement cada lector faria una tria una mica diferent dels continguts audiovisuals complementaris i tinc la sensació que si aquesta tria l'ha fet algú altre prèviament potser es perdi part de la màgia de la descoberta que suposa fer-ho personalment.<br />
<br />
Només com a exemple, poso alguns dels "extres" que he anat recopilant:<br />
<br />
- Presentació del primer Macintosh<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/2B-XwPjn9YY" width="420"></iframe><br />
<br />
- Reportatge de la seva etapa a NEXT<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/sOlqqriBvUM" width="420"></iframe><br />
<br />
-Entrevista conjunta de Steve Jobs amb Bill Gates<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/pLraZy0eRhs" width="420"></iframe><br />
<br />
-El mític discurs a Stanford.<br />
Sabieu que Steve Jobs li va demanar ajuda a Aaron Sorkin per preparar el discurs i que aquest va passar d'ell?<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/Hd_ptbiPoXM" width="420"></iframe><br />
<br />
- Portada de la revista Wired on es burlaven del telèfon mòbil que Apple havia fet conjuntament amb Motorola uns anys abans que arribés l'iPhone.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://nothingtosay.com/wp-content/uploads/2011/10/wiredipod-237x300.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://nothingtosay.com/wp-content/uploads/2011/10/wiredipod-237x300.png" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
- Steve Jobs presentant a l'ajuntament de Cupertino el projecte de la futurista nova seu d'Apple.<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/06QqipaAvGY" width="420"></iframe>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00385171678530898213noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3742748666497064762.post-56975293714805010612011-11-08T22:48:00.001+01:002011-11-11T22:59:05.136+01:00Taula rodona a l'e-week de la Universitat de VicVideo de la taula rodona "<a href="http://www.e-weekvic.cat/?page_id=12">Nous models de negoci en la producció i distribució audiovisual</a>" a la Universitat de Vic dins el marc de la e-week.<br />
<br />
<br />
<ul><li>Arnau Gifreu, Presentació-moderació, Universitat de Vic</li>
<li>Jaume Ripoll, Director editorial i co-fundador de Filmin.es.</li>
<li>Ferran Clavell, Cap de continguts dels Serveis Interactius de TV3.</li>
<li>Adrià Serra, Director de projectes de continguts digitals de El Terrat.</li>
<li>Santi Hausman, Director Creatiu de Lou Comunicació.</li>
</ul><br />
<br />
<iframe width="560" height="340" src="http://cdn.livestream.com/embed/eweek?layout=4&clip=pla_6b2db7a0-3635-4b72-a465-b79a78dc5c1d&height=340&width=560&autoplay=false" style="border:0;outline:0" frameborder="0" scrolling="no"></iframe><div style="font-size: 11px;padding-top:10px;text-align:center;width:560px">Watch <a href="http://www.livestream.com/?utm_source=lsplayer&utm_medium=embed&utm_campaign=footerlinks" title="live streaming video">live streaming video</a> from <a href="http://www.livestream.com/eweek?utm_source=lsplayer&utm_medium=embed&utm_campaign=footerlinks" title="Watch eweek at livestream.com">eweek</a> at livestream.com</div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00385171678530898213noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3742748666497064762.post-17943732225916623472011-11-02T22:50:00.010+01:002011-11-11T22:55:39.763+01:00Xerrada sobre el TV3alacarta a GironaMoments previs a la xerrada "<a href="http://www.flickr.com/photos/3dgirona/6328142985/in/photostream/">L'evolució en la manera de consumir els continguts. El cas de TV3 a La Carta</a>" organitzat pel Clúster TICMedia Girona a l'Auditori Edifici Narcís Monturiol del Parc Científic i Tecnològic UdG.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://farm7.static.flickr.com/6120/6328142985_76a1a743e6_z.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="480" width="640" src="http://farm7.static.flickr.com/6120/6328142985_76a1a743e6_z.jpg" /></a></div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00385171678530898213noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3742748666497064762.post-66662806711760156982010-06-21T00:44:00.014+02:002010-06-22T16:51:25.144+02:00Spotify, ara sí<div><blockquote></blockquote>Fa com una mica de vergonya però, després de diversos mesos sense escriure-hi res, ha arribat el moment d'actualitzar aquest blog. I ho faig justament per esmenar o rectificar un post que hi vaig escriure ja fa més d'un any anomenat <a href="http://www.ferranclavell.com/2009/03/buscant-defectes-spotify.html">Buscant defectes a Spotify</a>.</div><div><br /></div><div>Durant tot aquest temps he seguit utilitzant Spotify intensament i he arribat a memoritzar (i odiar) alguns dels anuncis que hi apareixen. Fins que fa unes quantes setmanes em vaig passar a <a href="http://www.spotify.com/es/get-spotify/premium/">Spotify Premium</a>, la versió de pagament. Però no ho vaig fer (només) per deixar de sentir la publicitat sinó per motius més conceptuals.</div><div><br /></div><div>Des de finals dels anys 90 he escrit nombrosos articles al voltant de com afecta la revolució digital al món de la música. Alguns d'aquests textos els podeu trobar a l'<a href="http://www.ferranclavell.com/search?updated-min=2001-01-01T00:00:00%2B01:00&updated-max=2002-01-01T00:00:00%2B01:00&max-results=10">arxiu</a> d'aquest mateix blog. Bàsicament sempre he defensat que el canvi al sector de la música era inevitable i que la indústria musical s'hi havia d'adaptar buscant un nou model de negoci. Tot i que em confesso "descarregador" de música per internet mai he opinat que la música hagi de ser 100% gratuïta. Per tant, quan han sorgit iniciatives com les d'Apple o Spotify d'entrada ja m'han semblat bones notícies. </div><div><br /></div><div>El març de 2009, malgrat que em semblava un servei espectacular, em vaig dedicar a <a href="http://www.ferranclavell.com/2009/03/buscant-defectes-spotify.html">buscar defectes a Spotify</a> i en vaig trobar uns quants. Passats 15 mesos puc afirmar que aquells defectes han quedat superats per l'evolució de Spotify. Racapitulem:</div><div><br /></div><div><div><ul><li><i><b>No pots descarregar la música. Imagineu com seria si poguéssis descarregar les playlists al reproductor de MP3 per escoltar-les al cotxe, al tren... Ja sé que això generaria conflictes amb els artistes i les discogràfiques però potser podrien incorporar alguna cosa similar a la versió de pagament.</b></i><br />--> Resolt. Ja es poden descarregar les playlists a qualsevol ordinador i a diversos mòbils. Fins a 3.333 cançons a cada dispositiu. Per tant, escoltar la música "offline" (al cotxe, al metro...) ja és perfectament possible amb Spotify. Amb la versió de pagament, tal com jo suggeria.</li><li><i><b>No hi ha els Beatles! Ho dic seriosament. Absències tan destacades com aquesta desmereixen el servei. En altres casos pots escoltar alguna cançó aïllada però no els àlbums complets. Aquí hi ha terreny per millorar.</b></i><br />---> Resolt. Els Beatles (i altres) encara no hi són però Spotify ha sabut donar la volta a aquesta seriosa limitació i han trobat una bona manera de resoldre-ho. La solució passa per fer que Spotify pugui utilitzar en les seves playlists també la música que nosaltres ja tenim a l'ordinador. D'aquesta manera, potser nosaltres podem "compensar" amb els nostres MP3 allò que li falta a Spotify. Ho trobo francament enginyós i us asseguro com a usuari que la integració de la música que tenim a l'ordinador amb Spotify és senzillíssima.</li><li><i><b>La llista d'estils és massa simple.Em refereixo a l'apartat "Radio", que potser no és precisament un dels punts forts de Spotify. Hi falten estils. I es poden produir combinacions impossibles com "Techno dels anys 50".</b></i><br />---> Bé, això segueix existint per a la "ràdio" de Spotify però he de reconèixer que no suposa cap problema.</li><li><i><b>Els "Top Hits" de cada artista són molt estranys: Per mi que en alguns casos se'ls inventa directament.</b></i><br />---> Segueix donant resultats "soprenents". Suposo que es basa en l'estadística de les cançons que els usuaris més escolten de cada artista.</li><li><i><b>Algun dia s'acabarà. És massa bonic per ser veritat. Malgrat que semblen tenir-ho tot lligat, algun dia un executiu del sector discogràfic decidirà que Spotify perjudica el seu negoci i començarà la persecució. El pitjor serà que ja ens hi haurem acostumat.</b></i><br />---> Doncs encara existeix! M'alegro d'haver-me equivocat amb el pronòstic!</li></ul></div><div>Vist tot això, la veritat és que ja no em quedaven més arguments per criticar Spotify i m'ha semblat que tenia l'obligació moral de provar la versió de pagament. Perquè si no és aquest, com hauria de ser un model de negoci raonable per a la música? Una cosa és criticar els abusos de la indústria musical i una altra és posar pegues a qualsevol intent amb cara i ulls de fer sostenible aquest negoci. No sé si Spotify serà el model de futur, però estic convençut que avança en la bona direcció.</div><div><br /></div><div>Per als malpensats aclariré que ni Spotify ni ningú patrocina aquest post ni la meva quota mensual al servei (tot i que si insisteixen...). Simplement volia corregir algunes coses que vaig dir fa més d'un any i reconèixer l'esforç que està fent l'empresa sueca per millorar contínuament el seu producte. L'aplicació per a iPhone és realment bona i simple. Només li falta poder seguir escoltant música mentre utilitzes altres aplicacions, però això segurament quedarà resolt amb l'esperat "multi-tasking" del nou iPhone.</div></div><div><br /></div><div>ACTUALITAZCIÓ: El nous OS4 de l'iPhone ja és aquí però Spotify encara no és multitasking,. Per tant, Apple ja ha fet la seva feina i ara <a href="http://getsatisfaction.com/spotify/topics/spotify_and_iphone_os_4_0_multitasking_not_working">la pilota és a casa dels suecs</a>. Segur que ho resolen aviat.</div><div><br /></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;"><br /></span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family:'Times New Roman';font-size:78%;color:#FFFFFF;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:9px;"><span><span></span></span><div><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><span class="Apple-style-span" style="color:#000000;"></span></span></span></div></span></span></div><div><span class="Apple-style-span" style=" color: rgb(51, 102, 255); line-height: 67px; font-family:georgia;font-size:-webkit-xxx-large;"><b><i><i></i></i></b></span></div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00385171678530898213noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3742748666497064762.post-14218616085316955722009-12-02T11:43:00.001+01:002009-12-02T11:46:01.936+01:00En defensa dels drets fonamentals a internet<div>Des d'aquí mostro el meu suport a aquest manifest que avui publiquen ja un gran nombre de blogs i mitjans de comunicació.</div><div><br /></div><b>Manifest "En defensa dels drets fonamentals a internet"</b><br /><br />Davant de la inclusió en l'Avantprojecte de Llei d'Economia sostenible de modificacions legislatives que afecten al lliure exercici de les llibertats d'expressió, informació i el dret d'accés a la cultura a través d'Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors d'internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que...<br /><br />1. - Els drets d'autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d'innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d'expressió.<br /><br />2. - La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l'establert a l'article 20.5 de la Constitució, posa a les mans d'un òrgan no judicial -un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d'impedir als ciutadans espanyols l'accés a qualsevol pàgina web.<br /><br />3. - La nova legislació crearà inseguretat jurídica a tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i de futur de la nostra economia, entorpint la creació d'empreses, introduint barreres a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.<br /><br />4. - La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s'ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.<br /><br />5. - Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure de la seva feina amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet això no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.<br /><br />6. - Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s'adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la finalitat que diuen perseguir.<br /><br />7. - Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.<br /><br />8. - Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d'una economia sostenible i realista de cara al futur.<br /><br />9. - Proposem una verdadera reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva finalitat: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.<br /><br />10. - En democràcia les lleis i les seves modificacions s'han d'aprovar després de l'oportú debat públic i havent consultat prèviament totes les parts implicades. No és acceptable que es facin canvis legislatius que afecten drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00385171678530898213noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3742748666497064762.post-3346961725213070372009-06-25T10:39:00.000+02:002009-06-25T10:40:27.757+02:00Entrevista a "Prepara't per la TDT"<object width="320" height="277" id="SVP1306929IE"><param name="movie" value="http://www.tv3.cat/svp2/svp2.swf"></param><param name="scale" value="noscale"></param><param name="align" value="tl"></param><param name="swliveconnect" value="true"></param><param name="menu" value="true"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><param name="FlashVars" value="VIDEO_ID=1306929&FD=992344&WIDTH=320&HEIGHT=240&USE_LINK_TOCONTEXT=true"></param><embed width="320" height="277" type="application/x-shockwave-flash" src="http://www.tv3.cat/svp2/svp2.swf" id="SVP1306929" scale="noscale" name="SVP1306929" salign="tl" swliveconnect="true" menu="true" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" FlashVars="VIDEO_ID=1306929&FD=927902&WIDTH=320&HEIGHT=240&USE_LINK_TOCONTEXT=true" ></embed></object>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00385171678530898213noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3742748666497064762.post-40315822723951384822009-06-19T10:08:00.006+02:002009-06-19T10:12:56.814+02:00Entrevista a AgoraNews<span class="Apple-style-span" style=" color: rgb(204, 204, 204); white-space: pre-wrap; font-family:-webkit-monospace;font-size:13px;"><embed src="http://blip.tv/play/gZcwgYqcUgA" type="application/x-shockwave-flash" width="400" height="250" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true"></embed></span>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00385171678530898213noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3742748666497064762.post-4320467218379020972009-03-02T20:13:00.007+01:002009-03-02T21:07:36.678+01:00Buscant defectes a SpotifyQue ja és difícil. Començo aquest post aclarint que sóc un fan absolut de <a href="http://www.spotify.com/">Spotify</a> i totalment conscient que el que escriuré em costarà alguna discussió. En fí, però tampoc em sembla lògic que aquest servei només rebi elogis per tot arreu i per tant faré una mica d'advocat del diable:<div><ul><li><span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">No pots descarregar la música.</span> Imagineu com seria si poguéssis descarregar les playlists al reproductor de MP3 per escoltar-les al cotxe, al tren... Ja sé que això generaria conflictes amb els artistes i les discogràfiques però potser podrien incorporar alguna cosa similar a la versió de pagament.</li><li><span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">No hi ha els Beatles! </span>Ho dic seriosament. Absències tan destacades com aquesta desmereixen el servei. En altres casos pots escoltar alguna cançó aïllada però no els àlbums complets. Aquí hi ha terreny per millorar.<br /></li><li><span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">La llista d'estils és massa simple. </span>Em refereixo a l'apartat "Radio", que potser no és precisament un dels punts forts de Spotify. Hi falten estils. I es poden produir combinacions impossibles com "Techno dels anys 50". </li><li><span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">Els "Top Hits" de cada artista són molt estranys</span>: Per mi que en alguns casos se'ls inventa directament. </li><li><span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">Algun dia s'acabarà. </span>És massa bonic per ser veritat. Malgrat que semblen tenir-ho tot lligat, algun dia un executiu del sector discogràfic decidirà que Spotify perjudica el seu negoci i començarà la persecució. El pitjor serà que ja ens hi haurem acostumat.</li></ul><div>I prou. No li trobo més defectes. Em nego a posar la publicitat com a aspecte negatiu del servei. Com a tothom em toca la moral sentir un anunci de Telepizza entre dues cançons que m'agraden, però si tant em molesta ja existeix la opció de pagament sense publicitat. </div><div><br /></div><div>En fí, que <a href="http://www.spotify.com/">Spotify</a> és bo, molt bo. </div></div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00385171678530898213noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3742748666497064762.post-69269110177958450172009-01-13T22:06:00.004+01:002009-01-13T22:24:21.256+01:00Provant Boxee... i m'encanta!Des d'avui estic provant la versió alfa de <a href="http://www.boxee.tv/">Boxee</a>, un "media center social" tal com ho defineixen els seus creadors, i he de dir que la primera impressió és molt bona. Amb Boxee pots consumir tota mena de continguts audiovisuals de la xarxa (video, audio, fotos) a la pantalla del PC i, molt més important, a la pantalla del televisor. <div><br /></div><div>L'oferta és important (BBC, CNN, MTV, Hulu, Comedy Central, YouTube, MySpace, Joost, Last.fm, Flickr, Picasa, etc ) i la qualitat força espectacular. Queda per veure la utilitat de les funcionalitats "socials" que incorpora. </div><div><br /></div><div>Hi veig alguna coseta millorable però fa molt bona pinta.</div><div><br /></div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00385171678530898213noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3742748666497064762.post-4122785301646036442008-12-13T16:37:00.010+01:002008-12-13T17:55:07.477+01:00Petita pantalla<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhl3vIDcoVJvjoudGhSdEhwKddutPuUvxzGi2hyOmr6uFBAJyChIa2E7n9odVDBns-WGDWBi1VA34cpgQ5y_vS7_qgz2z6h7OiKVZ2rtTup590tgWXNV2z0HlmLbztgSdnL78U5bLNg-9o/s1600-h/penthera.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 283px; height: 193px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhl3vIDcoVJvjoudGhSdEhwKddutPuUvxzGi2hyOmr6uFBAJyChIa2E7n9odVDBns-WGDWBi1VA34cpgQ5y_vS7_qgz2z6h7OiKVZ2rtTup590tgWXNV2z0HlmLbztgSdnL78U5bLNg-9o/s320/penthera.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5279306231247740706" /></a><br />Sovint sento dir a professionals del món audiovisual que això de televisió pel mòbil serà un fracàs. El seu principal argument és que la pantalla és massa petita i que no és veu bé. És cert, és petita. I, també és cert, no es veu tan bé com una pantalla de 52 polzades. Però potser hi ha situacions en què aquests dos detalls siguin ben poc importants si t'interessa veure alguna cosa en concret.<div><br /></div><div>Fa temps vaig participar en una prova pilot de TV pel mòbil amb DVB-H i he de dir que la qualitat de la senyal era més que acceptable. De fet, es veia molt bé. I actualment veig força sovint vídeos de YouTube a través del meu mòbil i també trobo que es veu perfectament.</div><div><br /></div><div>El que tinc clar és que la TV pel mòbil no serà un èxit massiu fins que no existeixi algun tipus de tarifa plana que tregui la por dels usuaris a factures desorbitades. Les <a href="http://noticias.ya.com/local/asturias/14/10/2008/internet-uce-vodafone.html">notícies que apareixen de tant en tant</a> no ajuden gaire. </div><div><br /></div><div>Quan sento aquests professionals (alguns força reconeguts) menysprear d'aquesta manera la TV pel mòbil me'n recordo del cas d'una noia que participava en la prova pilot de DVB-H que abans comentava i que en un "focus group" va comentar que ella veia la TV pel mòbil quan anava en cotxe. Quan el moderador del "focus group" estava a punt de desmaiar-se va explicar que ella posava el mòbil (amb la TV encesa) al seient del costat i que, als semàfors o quan podia, anava mirant la pantalla de reüll. Que li expliquin a aquesta noia que la pantalla era "massa petita". Us asseguro que cap dels participants del focus group es va queixar d'aquest petit detall. </div><div><br /></div><div>Un altre tòpic que sento dir a alguns "experts" és que la TV per als mòbils requereix un realització diferent, poc movimnt, plans més curts.... En fi, jo no hi crec en tot això. La meva pròpia experiència em diu que al mòbil s'hi pot veure qualsevol contingut produït per a la televisió convencional. Només cal que proveu a veure vídeo de YouTube o, per exemple "<a href="http://www.noticias.com/articulo/20-10-2005/redaccion/globomedia-y-amena-presentan-supervillanos-primera-serie-espanola-ficcion-moviles-4mf6.html">Supervillanos</a>", la primera sèrie espanyola feta específicament per als mòbils, on no només hi havia pocs plans curts sinó que a més estava plena d'efectes especials i un muntatge trepidant. I <a href="http://video.google.com/videoplay?docid=7355161038829323206">es veia perfectament</a>.</div><div><br /></div><div>Visca la petita pantalla!</div><div><br /></div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00385171678530898213noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3742748666497064762.post-73897983383610068992008-09-26T04:13:00.005+02:002008-11-15T12:37:04.323+01:00Sobre mi<div>Alguns enllaços a articles i entrevistes que m'han fet en els darrers temps i que encara no havia enllaçat des d'aquest blog: <a href="http://industriaaudiovisual.blogspot.com/2008/06/tv3-lo-cuenta-todo-sobre-la.html">una entrevista al blog La Nueva Industria Audiovisual</a> de Gonzalo Martín, una altra una entrevista per al <a href="http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/res/20081011/53558366019.html?urlback=http://www.lavanguardia.es/premium/edicionimpresa/20081011/53558366019.html">reportatge "La tele que se avecina" que es va publicar a La Vanguardia</a> el mes passat. i encara una altra a un <a href="http://karmapeiro.blogspot.com/2008/08/quan-els-lectors-diuen-la-sevaiii.html">article de la Karma Peiró per a la revista Capçalera</a>, del Col·legi de Periodistes de Catalunya. </div><div><br /></div>Una mica més antic és aquest <a href="http://www.elpais.com/articulo/red/Timidas/pruebas/cadenas/generalistas/espanolas/elpeputeccib/20071206elpcibenr_2/Tes/">article sobre la TV per internet al suplement Ciberpais</a> del diari El Pais, o l'<a href="http://janquim.blogspot.com/2007/11/continguts-internet-preguntes-ferran.html">entrevista al blog de Janquim</a>. També s'ha publicat un <a href="http://www.aragondigital.es/coberturas/IX_congresoperiodismo/shnot.asp?notid=178562">resum de la meva presentació al IX Congreso de Periodismo Digital de Huesca</a>. Però res com aquest <a href="http://journalists.org/2008conference/archives/001248.php">resum d'una presentació que vaig fer al setembre a l'Online News Association Conference</a>, a Washington. És que ni el càrrec és correcte.<div><div><br /><br /><br /></div></div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00385171678530898213noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3742748666497064762.post-52983207596913788972008-06-15T21:19:00.005+02:002008-06-15T23:23:02.929+02:00TV CentricÚltimament he detectat que l'expressió "TV Centric" s'utilitza per a definir dos conceptes ben diferents. En un cas hi estic molt d'acord i en l'altre, gens. Ara m'explicaré, ja que per la meva feina visc a cavall entre dos móns (el de la televisió i el dels interactius) que ténen una visió força diferent d'aquests temes.<br /><br />En el sector televisiu (almenys el que jo conec), l'expressió "TV Centric" té actualment una connotació força negativa. Es refereix a una concepció del món audiovisual segons la qual tot gira al voltant de la televisió. El que es pugui fer a internet és com a màxim un "complement" d'allò què es fa a la televisió, que és el realment important. No cal que digui que rebutjo totalment i frontalment aquesta idea. Ho vaig defensar clarament en <a href="http://janquim.blogspot.com/2007/11/continguts-internet-preguntes-ferran.html">una entrevista que em va fer al seu blog el company Janquim</a> i que contrastava amb la que uns dies després responia <a href="http://janquim.blogspot.com/2007/11/director-de-tv3-els-espectadors-poden.html">el director de TV3 al mateix blog</a> amb idees lleugerament diferents, per dir-ho d'alguna manera. Al meu entendre (i cada cop al de mes gent, tal com vaig veient en infinitat de congressos, conferèncoes, llibres, articles o blogs), les tendències sobre el futur de l'audiovisual no indiquen precisament que la TV hagi de ser el centre de l'univers. Les coses ja estan canviant i, per exemple, els joves ja passen més temps a internet que davant del televisor. En definitiva, hem de començar a pensar en un món audiovisual més multiplataforma i menys "TV Centric".<br /><br />Pel què fa al món interactiu, s'utilitza l'expressió "TV Centric" per referir-se a la necessitat de portar determinats conceptes i serveis interactius a la pantalla del televisor. En aquest sentit, jo també sóc pro-TV Centric. Al capdavall, el televisor segueix sent una peça fonamental de la comunicació audiovisual i portar-hi la interactivitat em sembla un terreny per explorar, apassionant. S'hi han referit companys com <a href="http://www.hectormilla.com/television20/1725/debate-tv-20-y-como-es-el-televidente-20">Hector Milla</a>.<br /><br />Fins ara el què ha passat és que els dós móns han seguit camins ben separats. La televisió, al seu rotllo, preocupada únicament pel share i comparant-se "només" amb 5 o 6 competidors. Com si el món fos tan petit... això sí que és mirar-se el melic. És clar que quan es compten les audiències per centenars de milers o per milions de persones, no ens ha d'estranyar que aquest "tvcentrisme" arreli entre els seus professionals. I mentrestant a internet, han anat sorgint iniciatives molt més avançades i innovadores. Fins i tot en el terreny audiovisual, el que trobem a la xarxa és impressionant i va molt més enllà d'esperar que l'espectador s'assegui davant la pantalla, sense tocar res i es miri allò que nosaltres decidim que ha de veure. No entraré en detalls, però pensem per exemple tan sols en YouTube. No creieu que conceptualment està molt més avançat que la televisió convencional? Al marge dels reality-shows quines han estat les innovacions de la TV en els darrers 10 anys? Per tant, no seria lògic portar aquesta mena de serveis (amb videos generat pels usuaris, votacions, comentaris, consum a la carta, etc) a la pantalla del televisor? Jo n'estic convençut.<br /><br />La televisió és la pantalla més important? No.<br />És interessant portar la interactivitat a la televisió? Sí.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00385171678530898213noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3742748666497064762.post-52431122669291147502008-06-15T21:12:00.004+02:002008-06-15T23:33:37.359+02:00Desitjos que es fan realitatAcabava <a href="http://www.blogger.com/M%27encanta.%20Tota%20una%20declaraci%C3%83%C2%B3%20de%20principis%20que%20comparteixo%20al%20100%.%20Estic%20per%20fer-me%20una%20samarreta%20amb%20aquest%20eslogan.">l'últim post d'aquest blog</a> (glups, del 24 d'abril...) dient, en relació a la frase "Fuck the passive entertainment": "M'encanta. Tota una declaració de principis que comparteixo al 100%. Estic per fer-me una samarreta amb aquest eslogan.".<br /><br />Doncs el desig acaba de fer-se realitat. Avui ha arribat la samarreta!<br />Gràcies David, gràcies Juani.<br /><br />PD_ El proper cop demanaré un cotxe...Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00385171678530898213noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3742748666497064762.post-21720962623836581112008-04-24T22:58:00.003+02:002008-04-24T23:20:24.462+02:00"Fuck the passive entertainment!""Fuck the passive entertainment!". Aquestes contundents paraules les va dir fa uns dies el guanyador d'un premi a la gala d'entrega dels <a href="http://www.miptv.com/en-gb/emmy_awards.cfm">International Interactive Emmy Awards</a>, que va tenir lloc el passat 8 d'abril a Cannes, coincidint amb el MIPTV. Aprofito per dir que jo era en aquella gala en representació de <a href="http://www.interactiva.cat/">CCRTV Interactiva</a>, com a nominat pel projecte "<a href="http://www.tv3.cat/p30minuts/30Item.jsp?idint=1149&item=reportatges">Guernica: pintura de guerra</a>". Al final no vam guanyar, però.<br /><br />Des d'aquell dia no m'he tret del cap les paraules que va pronunciar un dels autors del projecte <strong style="font-weight: normal;">"<a href="http://www.thecompanyp.com/portfolio/the-truth-about-marika/">The Truth About Marika</a>" just en el moment de recollir el premi dalt de l'escenari: </strong>"Fuck the passive entertainment!". M'encanta. Tota una declaració de principis que comparteixo al 100%. Estic per fer-me una samarreta amb aquest eslogan.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00385171678530898213noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3742748666497064762.post-76337215972088393082008-04-22T22:04:00.005+02:002008-04-22T23:38:44.475+02:00Estratègia? Quina estratègia?Les estratègies que adopten les cadenes de televisió per distribuir els seus continguts a la xarxa són d'allò més curioses. De vegades fins i tot erràtiques.<br /><br />Agafem, per exemple, el cas de la nordamericana <a href="http://www.abc.com/">ABC</a>, que fa uns anys va ser notícia per ser la primera televisió en distribuir (vendre, de fet) les seves sèries a través de l'iTunes Music Store d'Apple. Al cap de pocs mesos, la mateixa cadena decidia oferir les mateixes sèries des de la seva pròpia web i gratuïtament, però amb publicitat. És a dir que així com feien una cosa, també feien exactament la contrària. Els resultats (almenys això és el que explicaven) van resultar ser molt millors en la distribució gratuïta des de la pròpia web, tant en els nivells d'audiència com en els ingressos obtinguts. En aquest cas queda clar que el fet d'haver provat dues estratègies contraposades els va servir per decidir quin havia de ser el camí a seguir. Bé, almenys per una temporada.<br /><br />Actualment es dóna una situació similar. Fins ara, les principals televisions del món han optat per tenir el seu propi servei de vídeo a internet. Ho ha fet la BBC amb el seu <a href="http://www.bbc.co.uk/iplayer/">iPlayer</a>, Channel 4 amb el servei <a href="http://www.channel4.com/4od/index.html">4OD</a> (4 On Demand), la RAI amb <a href="http://www.raiclicktv.it/">RaiClick</a>.... i TV3 amb <a href="http://www.3alacarta.cat/">3alacarta</a>, és clar. ;-). La CNN va fer també un intent amb el projecte <a href="http://www.cnn.com/pipeline/">CNN Pipeline</a>, que no devia funcionar massa bé perquè al cap d'un parell d'anys el van "jubilar" i ara tenen un <a href="http://edition.cnn.com/video/">servei de vídeo sense nom</a>. La causa del fracàs podria estar en el fet que CNN Pipeline consistia en un player que t'havies d'instal·lar al PC per poder veure els vídeos. L'iPlayer de la BBC té també aquest inconvenient però almenys darrerament han reaccionat i també han fet una versió del iPlayer en Flash per poder veure els vídeos directament a les pàgines de la seva web, sense haver d'instal·lar res. A la CBS han viscut una història similar. Van crear la marca "<a href="http://www.blogger.com/www.cbs.com/innertube">Innertube</a>" per identificar el seu servei de vídeo sota demanda. I al cap de poc, dissimuladament, van rebatejar-lo amb l'original nom de <a href="http://www.blogger.com/www.cbs.com/video">CBS Video</a>.<br /><br />Doncs bé, algunes d'aquestes cadenes que ja tenen la seva pròpia plataforma per oferir el vídeo directament als usuaris, ara estan començant a unir esforços per crear projectes col·lectius. El més congut i ja visible (bé, de moment només als Estats Units) és <a href="http://www.blogger.com/www.hulu.com">HULU</a>, el servei de vídeo online que han posat en marxa conjuntament la <a href="http://www.blogger.com/www.nbc.com">NBC</a> i la <a href="http://www.fox.com/home.htm">FOX</a>, El projecte s'ha venut com una gran aliança entre dos gegants de la televisió nordamericana per crear un servei de vídeo de gran qualitat que pugui plantar cara a YouTube (és a dir, a Google). De fet, la idea és que altres creadors de continguts audiovisuals se sumin a aquesta iniciativa i hi posin també els seus vídeos. Fins aquí, tot correcte. Però si mirem les webs de la NBC i la FOX <span style="font-weight: bold;">no hi trobem ni una sola referència a HULU</span>. Almenys jo no he estat capaç de trobar-ho. Pitjor encara: la NBC es dedica a promocionar el seu player (descarregable, arghh...) anomenat <a href="http://www.nbc.com/Video/">NBC Direct</a>, i la FOX fa exactament el mateix amb el seu <a href="http://www.fox.com/fod/">FOX On Demand</a> (ho endevineu? si! també descarregable!!!) . Quin sentit té llavors la creació de HULU? És lògic que els principals impulsors ni tan sols el promocionin? Algú ho entén?<br /><br />A la Gran Bretanya es donarà aviat un cas similar. Les cadenes BBC, Channel 4 i ITV han unit esforços per crear conjuntament el servei de vídeo <a href="http://www.paidcontent.co.uk/entry/419-bbc-digital-chief-highfield-jumping-to-kangaroo/">Kangaroo</a>, (liderat per Ashley Highfield, el fins ara responsable dels interactius de la BBC), malgrat que darrerament han invertit molts esforços i diners a desenvolupar les seves pròpies plataformes. I a Espanya també <a href="http://www.abertis.com/dyndata/19042007_acuerdo_microsoftabertistelecom.pdf">comencen a moure's coses</a> en una línia semblant. Ben aviat podrem donar més detalls....Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00385171678530898213noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3742748666497064762.post-24154367942496663802008-03-30T23:30:00.003+02:002008-03-31T00:18:52.168+02:00Descobrint la TV en directeÉs curiós les voltes que dóna el món. Després de passar-nos uns quants anys sentint prediccions augurant que el futur de la TV passava pel consum asíncron (on demand, a la carta) i que la televisió en directe tenia els dies comptats, ara resulta que tots els serveis de video online (<a href="http://www.ustream.tv/">Ustream</a>, <span style="text-decoration: underline;"></span><a href="http://www.youtube.com/">YouTube</a>, <a href="http://www.kyte.tv/">Kyte</a>, <a href="http://www.justin.tv/">Justin</a>, etc) comencen a oferir serveis de streaming en directe.<br /><br />D'acord, faig demagògia. Les dues coses són i seran compatibles. I en realitat el què estan incorporant les diverses plataformes de video online són serveis per tal que els propis usuaris puguin fer emissions en directe des del seu mòbil o amb la webcam de l'ordinador. És a dir, que tothom pot crear fàcilment la seva emissió en video per internet. Dels serveis d'aquesta mena que he conegut darrerament, el que em pica més la curiositat és <a href="http://www.qik.com/">QIK</a>, que permet emetre en directe des del mòbil.<br /><br />Fa temps que li dono voltes a aquest tema. Crec que si les cadenes de TV volen mantenir les seves audiències s'han d'esforçar (i en el futur encara més) per emetre continguts i esdeveniments en directe, que tinguin un interès especial si els veus precisament quan estan succeint. Diguem-li partit de futbol, entrega de premis... o el que sigui. Vull dir que, si cal, la pròpia TV ha de "generar" els seus propis esdeveniments.<br /><br />El que sembla lògic és que el consum "on demand" anirà en augment en aquell tipus de continguts que no importa en quin moment els mires. En canvi, hi ha continguts que són molt més atractius si els veus en directe, en temps real. Crec també que incorporar elements d'interactivitat a les emissions en directe és una altra manera de captar l'atenció de l'audiència. Algun dia parlaré d'aquesta questió amb més calma.<br /><br />Ara caldrà estar atents a aquests nous serveis online de video en directe i observar quins usos en fan els usuaris. No sé què em diu que ens endurem diverses sorpreses.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00385171678530898213noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3742748666497064762.post-78567305110123280162008-03-29T20:41:00.004+01:002008-03-29T21:13:53.645+01:00Congrés de Periodisme Digital a HuescaAcabo de tornar del <a href="http://www.congresoperiodismo.com/">Congreso de Periodismo Digital</a> de Huesca, on m'hi van convidar per parlar sobre continguts i serveis per a la telefonia mòbil, en una taula rodona anomenada "La cuarta pantalla", conjuntmment amb <a href="http://www.hectormilla.com/">Hector Milla</a> i <a href="http://www.canalpda.com/">Albert Cuesta</a>.<br /><br />He tornat encantat, la veritat. Potser hi ha influit el fet que, en aquesta ocasió, al programa hi havia diverses sessions dedicades als continguts audiovisuals i al paper de les televisions a internet. També he aprofitat per conèixer molta gent interessant.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00385171678530898213noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3742748666497064762.post-41481120568967199572008-03-07T23:05:00.005+01:002008-03-08T12:40:51.584+01:00DebutFa temps que ho volia fer i mai trobava el moment. Però avui finalment estreno el meu blog. I ho faig amb la intenció (toco fusta) de mantenir-lo viu i actualitzar-lo amb certa regularitat. Ja veurem si ho aconsegueixo perquè en el passat ja he fet diversos intents que per un motiu o altre no han fructificat. En destaco alguns. Altres són inconfessables...<br /><br />- <a href="http://postpop.blogspot.com/">Postpop</a>: En realitat només era una prova feta l'any 2000 quan vaig descobrir Blogger i volia saber si podia ser útil a un projecte que feia amb uns companys.<br /><br />- <a href="http://blogueado.blogspot.com/">Blogueado</a>: Res, més proves. En aquell moment (2001) em vaig plantejar obrir un blog sota el nom "blogueado", que em va semblar un bon joc de paraules. Actualment algú ha ocupat el domini www.blogueado.com però no l'utilitza.<br /><br />- <a href="http://praderasmarcianas.blogspot.com/">Praderas Marcianas</a>: Un <span style="font-style: italic;">divertimento </span>que vam posar en marxa amb l'amic Marc Mateu per relatar la dura lluita per l'audiència entre dos programes de televisió nocturns: "Crónicas Marcianas" de Xavier Sardà i "Maldita la hora" de Máximo Pradera. La poca paciència d'Antena-3, que va retirar el show de Pradera al cap de pocs dies, va suposar també el final d'aquest blog.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00385171678530898213noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3742748666497064762.post-17882865073996515622002-09-18T17:59:00.000+02:002007-11-10T18:01:39.793+01:00On és la competència?<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt; font-family: Tahoma;" lang="ES">Ja fa temps que s’insinua que les cinc grans multinacionals discogràfiques podrien haver violat les lleis de la lliure competència per haver pactat els preus de venda dels discos. Des d’aquí no podem demostrar que aquesta acusació sigui certa o falsa per falta d’informació. Però sí que entenem que molta gent comenci a desconfiar i a sospitar que alguna cosa estranya està passant en el negoci e la música.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt; font-family: Tahoma;" lang="ES"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt; font-family: Tahoma;" lang="ES">Al marge de la polèmica sobre els preus dels CD, ens trobem que les grans discogràfiques estan treballant de manera unitària en molts aspectes i que fins i tot han creat negocis en comú. Ens referim, per exemple, al fet que les cinc grans multinacionals s’han agrupat en dos grans blocs (PressPlay i MusicNet)<span style=""> </span>per vendre música a través d’internet. Si teòricament són empreses competidores, ¿com s’explica que hagin creat aquests negocis conjuntament? En part, això demostra que les grans multinacionals del sector mantenen relacions comercials i que tenen interessos comuns.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt; font-family: Tahoma;" lang="ES"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt; font-family: Tahoma;" lang="ES">Segurament aquestes cinc empreses haurien preferit unir-se totalment i crear un únic sistema de venda musical a internet. Però si ho haguéssin fet d’aquesta manera, segurament ja serien als tribunals intentant defensar-se d’una acusació de monopoli. És a dir, que potser van haver-se d’agrupar en dos blocs separats precisament perquè ningú els pogués fer aquesta acusació. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt; font-family: Tahoma;" lang="ES"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt; font-family: Tahoma;" lang="ES">A la xarxa internet la gran batalla no és entre les discogràfiques sinó entre empreses com Microsoft i AOL. La primera té el domini del sector informàtic a nivell mundial i també ha aconseguit el lideratge a internet imposant el seu navegador i comprant els serveis que més èxit han tingut (per exemple, Hotmail). Però AOL no és queda pas curta. Són els amos de Time-Warner i també de Netscape. No és estrany, doncs, que cadascun d’aquests imperis de la xarxa s’hagi aliat amb una de les dues empreses formades per les discogràfiques.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt; font-family: Tahoma;" lang="ES"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt; font-family: Tahoma;" lang="ES">Tornant al tema del preus dels discos, us proposo una comparació bastant aclaridora. En el sector de l’automòbil hi ha una ferotge competència entre els diversos fabricants per veure qui s’emporta la major part del mercat. Si jo em vull comprar un cotxe intentaré comparar els models similars de les diferents marques per analitzar quin em satisfà més en la relació qualitat-preu. En canvi, quan em vull comprar un disc no em dedico a buscar quin és el més barat o quin sonarà millor. Si desitjo tenir un disc de Eminem el podré trobar a qualsevol botiga a un preu similar, però en el fons no tinc més remei que comprar-lo a Universal. Ni Waner ni Sony no em poden oferir els discos d’Eminem perquè aquest artista no pertany al seu catàleg. </span><span style="font-size: 10pt; font-family: Tahoma;">Per tant, no tinc elecció. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt; font-family: Tahoma;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt; font-family: Tahoma;" lang="ES">Aquest exemple pot semblar molt obvi però serveix per adonar-se que entre les discogràfiques no hi ha una competència real. Cadascú fa el seu producte i el ven, però no competeixen. És per això que aquestes empreses es poden permetre el luxe d’unir-se en el projecte de vendre discos a través d’internet. Segurament si els fabricants de cotxes féssin el mateix, molta gent posaria el crit al cel i els acusaria de monopolitzar el sector i pactar els preus. Però el món de la música és ben diferent.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt; font-family: Tahoma;" lang="ES"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt; font-family: Tahoma;" lang="ES">És curiós que entre aquestes multinacionals no hi hagi mai desacords. Les cinc estan totalment unides a la RIAA i defensen exactament els mateixos interessos. També és curiós que cap d’elles hagi decidit abaixar els preus dels CD unilateralment per molt que el públic ho reclami i que les seves vendes es vegin afectades per la pirateria. Potser és que per abaratir els preus dels CD s’haurien de posar totes d’acord? O potser és que, per molt que es queixin, en realitat no estan perdent els diners que diuen? No m’agrada ser així de malpensat però és que no hi trobo cap altra explicació.<o:p></o:p></span></p>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00385171678530898213noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3742748666497064762.post-13212600430741129512001-07-11T18:05:00.000+02:002007-11-10T18:06:20.017+01:00Periodisme musical a l’era digital<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt; font-family: Verdana;" lang="ES">Al llarg d’aquesta temporada hem anat comentant les consequències que té l’actual revolució tecnològica en diversos àmbits del món de la música. Canvis que afecten a la manera de gravar, promocionar, escoltar, vendre, comprar i consumir la música. Però no ens podem oblidar de la feina dels periodistes musicals, que també hauria de canviar una mica davant d’aquest nou panorama.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt; font-family: Verdana;" lang="ES"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt; font-family: Verdana;" lang="ES">Internet és una font d’informació constant i inabarcable. És impossible estar al dia de tot el que es publica a la xarxa. I, lògicament, no podem exigir als periodistes musicals que es passin el dia llegint articles a centenars de webs. Però sí que podem esperar d’ells que canviin o ampliin les seves fonts d’informació. Ara ja no n’hi ha prou amb llegir les notes de premsa, quatre revistes especialitzades (de periodicitat mensual!) ni les notícies d’agència. Aquesta necessitat de trobar noves fonts d’informació es podria aplicar a qualsevol mena de periodisme.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt; font-family: Verdana;" lang="ES"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt; font-family: Verdana;" lang="ES">Però en el cas del periodisme musical, hi ha una necessitat encara més important. Se suposa que un crític musical és una persona que escolta molta més música que nosaltres i que, per aquest motiu, té més elements de judici per valorar, comparar i criticar la música que comenta. </span><span style="font-size: 10pt; font-family: Verdana;">Res a dir-hi. </span><span style="font-size: 10pt; font-family: Verdana;" lang="ES">Però els crítics musicals potser s’haurien de replantejar si estan escoltant prou música o si coneixen realment el que està sonant al món. Fins fa poc potser n’hi havia prou amb escoltar els discos promocionals que envien les discogràfiques i amb comprar molts altres discos a les botigues (generalment, els discos promocionals són precismanet els que menys interessen a un crític). Però ara estem davant d’una nova situació que posa molta més música al nostre abast. Estem parlant de centenars de milers de cançons que es poden descarregar i sentir des de la xarxa. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt; font-family: Verdana;" lang="ES"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt; font-family: Verdana;" lang="ES">És una mica trist que, tenint accés a tanta música, els crítics musicals es limitin a escoltar i comentar els discos que s’editen en CD. En el fons, quina importància té si un disc es ven o no a les botigues? Doncs encara no he vist cap mitjà de comunicació que publiqui crítiques musicals amb regularitat de la música que es pot trobar a la xarxa. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt; font-family: Verdana;" lang="ES"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt; font-family: Verdana;" lang="ES">El cas encara em sembla més greu quan es tracta d’escollir els millors discos o cançons de l’any. Com en poden estar tan convençuts? Com és possible que la millor cançó sempre hagi estat editada en un CD? No podria donar-se el cas que la millor cançó de l’any l’hagi fet un grup d’Oklahoma que no té cap disc al mercat i que només es pot sentir des de la seva pròpia web? Per poder elaborar aquests rànquings amb rigor, caldria que els periodistes musicals dediquéssin moltes més hores a descarregar i escoltar música d’internet. Mai podran arribar a sentir tota la música que es fa (seria una bojeria) però no escoltar-la ni “criticar-la” pel simple fet que no es ven a les botigues em sembla força lamentable.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt; font-family: Verdana;" lang="ES"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt; font-family: Verdana;" lang="ES">Al mateix temps, sorprèn que hi hagi tants pocs periodistes musicals realment interessats en la revolució de la música digital. Últimament estan passant moltes coses i sembla que això no vagi amb ells. És curiós que es parli més de la revolució tecnològica als mitjans tradicionals que a la pròpia premsa musical. I, encara pitjor, quan algu en parla sovint comet errors de jutjat de guàrdia per pur desconeixement de la matèria. Ja cansa llegir frases com “els milions de cançons que hi ha a la web de Napster” (quan a la web de Napster mai hi ha hagut ni una sola cançó) o “l’MP3 és il.legal” (que és com dir que el paper és il.legal). En fí, a la majoria de periodistes musicals no els aniria gens malament una mica de reciclatge.<o:p></o:p></span></p>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00385171678530898213noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3742748666497064762.post-75751943639959697852001-06-06T18:20:00.000+02:002007-11-10T18:20:28.855+01:00La interactivitat en perill<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt; font-family: Verdana;" lang="ES">Quan va neixer internet molts de nosaltres vam cometre l’error de creure que es tractaria d’una xarxa completament lliure. Però amb el temps hem pogut comprovar que potser vam pecar d’ingenuitat. Els grans poders econòmics han imposat la seva força, la xarxa té cada dia un component més comercial i, en el fons, tot queda en mans d’unes quantes empreses. Així i tot, internet encara ens sorprèn de tant en tant. L’aparició de Napster, la creació de Gnutella, el software lliure (amb Linux al capdavant) o la invenció del DivX (també anomenat “l’MP3 del vídeo”) ens fan pensar que la guerra no està del tot perduda i que, per més que algú intenti controlar-ho tot, encara queda gent disposada a resistir.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt; font-family: Verdana;" lang="ES"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt; font-family: Verdana;" lang="ES">Fa algunes setmanes en aquesta mateixa secció comentava que les ràdios online tenien un gran futur ja que, a llarg termini, quan ens arribi a tots la tan esperada banda ampla, podrem escoltar la música que vulguem en qualsevol moment i a qualsevol lloc, sense necessitat de descarregar-la ni “guardar-la” enlloc. És a dir que la ràdio a la carta podria ser una bona manera de sentir a qualsevol hora les cançons que ens vinguin de gust. Però, una vegada més, la industria del disc està fent el possible per destruir els nostres somnis. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt; font-family: Verdana;" lang="ES"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt; font-family: Verdana;" lang="ES">De moment, les discogràfiques americanes ja han aconseguit que als Estats Units existeixi una legislació que fa gairebé impossible el concepte de “ràdio a la carta”. Les emissores online poden emetre la música que vulguin (sempre que paguin els corresponents drets d’autor, és clar) però s’han de sotmetre a algunes restriccions. Per exemple, no poden anunciar públicament les cançons que sonaran al cap d’una estona. I tampoc poden deixar que els usuaris escullin quines cançons volen sentir ni poden posar “discos sol.licitats” en temps real. És a dir que amb aquestes lleis s’està boicotejant i limitant la interactivitat que, per definició, hauria de tenir internet. Que les ràdios online es dediquin només a “emetre” la seva programació musical de forma linial és posar pals a les rodes a les possibilitats interactives que existeixen a la xarxa. Amb la ràdio convencional (FM) no podem canviar l’ordre de les cançons, saltar-ne una ni crear una programació musical a la nostra mida. Però tot això seria molt fàcil de fer a través d’internet, el mitjà interactiu per excel.lència. El problema és que, com sempre, hi ha algú que ho vol impedir.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt; font-family: Verdana;" lang="ES"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <span style="font-size: 10pt; font-family: Verdana;" lang="ES">Fixeu-vos, però, que en aquest cas el que està en joc no són els drets d’autor. Se suposa que totes les ràdios online paguen religiosament el que els correspon. I també els pagarien si hi hagués “ràdio a la carta”. El que tem la indústria és que se li escapi el negoci de les mans. I és que si poguéssim triar la música que volem sentir en cada moment (i amb qualitat suficient) ningú tindria la necessitat de comprar un CD. Ni tan sols de comprar cançons a través de la xarxa. I això, és clar, no interessa. Com tampoc interessa que puguem intercanviar cançons amb els nostres amics. Fins ara ho “toleraven” perquè no afectava al seu negoci. Però amb l’arribada d’internet (i especialment Napster) aquests intercanvis s’han multiplicat. És a dir que mentre ho feiem “a petita escala” no passava res i ara resulta que estem infringint la llei de la propietat intel.lectual pel simple fet que el nombre d’intercanvis ha augmentat. No hi ha qui s’ho empassi.</span><span style="font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman";" lang="ES">La interactivitat en perill</span>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00385171678530898213noreply@blogger.com0