06 de febrer 2012

L'experiència de llegir "Steve Jobs"

Acabo de llegir la biografia de Steve Jobs escrita per Walter Isaacson i m'han vingut ganes de fer algunes relexions en veu alta. No sobre el personatge i la seva vida (què podria escriure jo que no s'hagi dit ja abans) sinó sobre la pròpia experiència de la lectura del llibre, que m'ha fascinat.

D'entrada he d'aclarir que no he estat mai ni de lluny un Apple fanboy. Al contrari, he estat mot crític amb el fanatisme i l'elitisme que hi ha al voltant d'aquesta marca. I, malgrat tot, sempre he reconegut que els seus productes eren d'una qualitat exquisida. La meva condició de client d'Apple no ha passat mai pels ordinadors però sí per l'iPod, l'iPhone i l'iPad. I en aquests tres casos puc dir que he quedat enamorat de la seva bellesa i la seva simplicitat.

Però anem al llibre. L'he llegit íntegrament amb l'iPad. Principalment perquè em negava a carregar un quilo de paper amunt i avall cada dia i també perquè volia provar l'experiència d'usar el tablet com a lector electrònic. De fet, prèviament ja havia llegit una quinzena de llibres sencers amb l'iPhone, així que ja hi tenia certa pràctica. I si amb la petita pantalla de l'iPhone l'experiència ja em semblava prou satisfactòria, amb l'iPad ha resultat senzillament fantàsica. El dubte existencial que tenia fa uns mesos entre un lector de tinta electrònica i l'iPad ha quedat oblidat per sempre. La tinta electrònica segur que es veu millor i potser cansa menys la vista. Però amb un lector de ebooks a seques no hauria estat possible una experiència de lectura multimèdia com la que he viscut aquests dies.

M'explico. Llegir la biografia de Steve Jobs amb l'iPad ha estat alguna cosa més que "llegir". Cada certes pàgines, quan el llibre explicava algun episodi interessant sobre la vida del fundador d'Apple, obria Google o l'aplicació de YouTube i buscava les imatges corresponents d'aquell moment (entrevistes, discursos, presentacions, aparicions als mitjans, reportatges, etc). I sempre, sempre les trobava. D'aquesta manera podia complementar amb imatges allò que estava llegint en cada moment i l'experiència lectora ha resultat encara més apassionant que el propi llibre (que ja ho és per si mateix).

Aquest tipus de "lectura multimèdia" m'ha enganxat. I ara ja l'estic aplicant al llibre que estic llegint actualment ("Física de lo imposible" de Michio Kaku) i puc dir que, tot i ser un llibre molt diferent, el sistema funciona igualment i vaig trobant fàcilment continguts addicionals que enriqueixen allò que estic llegint. I fer-ho amb un dispositiu com un iPad és senzillament una delícia.

Hi he estat pensant i no tinc clar si m'agradaria que els mateixos llibres ja fossin multimèdia en si mateixos. Vull dir que part de la gràcia de l'experiència és que siguis tu mateix el que decideixes quins continguts vols buscar per complementar allò què llegeixes. Probablement cada lector faria una tria una mica diferent dels continguts audiovisuals complementaris i tinc la sensació que si aquesta tria l'ha fet algú altre prèviament potser es perdi part de la màgia de la descoberta que suposa fer-ho personalment.

Només com a exemple, poso alguns dels "extres" que he anat recopilant:

- Presentació del primer Macintosh


- Reportatge de la seva etapa a NEXT


-Entrevista conjunta de Steve Jobs amb Bill Gates


-El mític discurs a Stanford.
Sabieu que  Steve Jobs li va demanar ajuda a Aaron Sorkin per preparar el discurs i que aquest va passar d'ell?


- Portada de la revista Wired on es burlaven del telèfon mòbil que Apple havia fet conjuntament amb Motorola uns anys abans que arribés l'iPhone.




















- Steve Jobs presentant a l'ajuntament de Cupertino el projecte de la futurista nova seu d'Apple.