12 de març 2016

Eines que utilitzo: Remember The Milk



El dia que vaig adonar-me (ara ja fa uns quants anys) que sóc una persona extremadament desorganitzada per naturalesa, vaig decidir buscar alguna eina que m'ajudés a tenir una mica més controlat el meu dia a dia.

En la meva recerca vaig anar fent proves amb diverses eines fins que vaig anar a parar a algun lloc on es parlava del concepte GTD, que em va captivar. GTD són les sigles de "Getting Things Done", tota una metodologia orientada a la productivitat que consisteix bàsicament en seguir de manera sistemàtica unes pautes per organitzar les nostres tasques laborals i/o personals.

La metodologia seria llarga d'exposar i, de fet, amb el temps he arribat a la conclusió que no encaixa del tot amb el què jo necessito, però sí que hi vaig veure alguns conceptes més que interessants:
  • Si una tasca et portarà menys de dos minuts, fes-la ara.
    Pot semblar una obvietat, però és clau. Si una tasca te la pots treure de sobre ara mateix i en poca estona, no hi donis més voltes i fes-la de seguida. No hauràs de pensar-hi més i ja serà un tema resolt.
  • Anota totes les tasques que has de fer.
    Una altra aparent obvietat, però aquesta per mi és la peça essencial de tot plegat. Generalment tendim a confiar excessivament en la nostra memòria i és probable que més o menys ens acabem recordant de tot el que hem de fer al llarg del dia encara que no ho tinguem anotat enlloc.

    Però aquesta no és la questió. El tema és que si no ho anotem enlloc el nostre cervell està constantment fent un esforç per anar recordant tot allò que hem de fer, una i altra vegada. Encara que no ens n'adonem, algunes de les nostres neurones estaran dedicades a pensar en les tasques pendents i en intentar que no ens oblidem de res. El problema d'això és que llavors no podem estar del tot concentrats en allò que estem fent.

    La solució? Anotar-ho. Només això. El simple fet d'anotar les coses que hem de fer farà que el nostre cervell s'alliberi de la feixuga feina d'anar recordant contínuament les tasques pendents i podrà dedicar-se plenament a allò que val la pena.

    Insisteixo: no es tracta de desconfiar de la vostra memòria (que segur que us funciona molt bé) sinó d'alliberar el cervell d'una funció tan poc útil com intentar recordar tot el que heu de fer.
  • Optar per un sistema i confiar-hi
    Vinga, una altra obvietat. Però aquesta és també determinant. Hi ha qui prefereix anotar les idees a recordar en una llibreta, enganxar post-its, posar-les a l'agenda, afegir-les en un document o utilitzar alguna eina concreta. Totes les solucions són igual de bones sempre i quan n'escullis una i sempre utilitzis la mateixa, sense falta.

    Es tracta de donar-li al cervell la seguretat que sempre anotarem les nostres tasques amb el mateix sistema i només amb aquell sistema. I que un o diversos cops al dia acudirem a aquest sistema per revisar les tasques pendents. D'aquesta manera, el nostre cervell agafarà confiança en què tot està sota control i començarà a deixar de pensar en les tasques pendents. Ja no li caldrà fer aquest esforç perquè sabrà que les tenim anotades en un lloc confiable.
La teoria del GTD va molt més enllà però, com he dit abans, el meu objectiu no era ben bé millorar la meva productivitat sinó aconseguir una mica d'organització personal. Així que vaig arribar a la conclusió que el que necessitava era un sistema per poder fer llistes. Llistes de qualsevol cosa: de les tasques pendents a la feina, dels llibres o pel·lícules que em recomanen els amics, dels temes que vull comentar en una reunió, de les idees que em vénen al cap i que potser faré més endavant, etc...


Després de provar diverses eines finalment vaig escollir organitzar la meva vida amb Remember The Milk (RTM). Hi ha moltes alternatives i és probable que algunes fins i tot siguin millors, però em va agradar aquesta per diversos motius:
  • Simplicitat: no la plantegen com una macro-solució de GTD sinó com una eina per fer llistes, res més que això.
  • Facilitat d'ús: quan vols afegir una idea a qualsevol llista només cal anotar-ho directament. No cal posar-hi més informació (data, prioritat, etiquetes...) si no vols o no tens temps. I si vols, tot això ja ho afegiràs després.
  • Multiplataforma: ja des de fa un munt d'anys Remember The Milk es pot utilitzar des de la web, té apps per a mòbils i tauletes i integracions amb altres plataformes com Gmail, Chrome, Outlook, Evernote, etc.
  • Sincronització instantània: Bàsic. La informació se sincronitza immediatament i és visible a l'instant des de qualsevol dispositiu. Aquesta funcionalitat requereix tenir la versió de pagament, però ja fa anys que la utilitzo i garanteixo que funciona molt bé.
  • Llistes intel·ligents: potser només utilitzo un 10% de tot el potencial que ofereix RTM, però les llistes intel·ligents són un dels aspectes que em va agradar més des del principi. Per explicar-ho de manera fàcil, es tracta de llistes que agrupen les tasques d'altres llistes a partir dels criteris que fixem. En el meu cas, tinc les tasques organitzades per projectes en diverses llistes i una llista intel·ligent que em mostra totes les tasques pendents d'altres llistes en un sol lloc. Però aquesta llista intel·ligent no em mostra, per exemple, la llista de llibres que vull llegir.
Justament ara fa pocs han presentat una nova versió de RTM, que els clients de pagament ja fa alguns mesos que podiem utilitzar en fase beta. Incorpora diverses novetats i millores, especialment en usabilitat. RTM va ser una de les primeres apps d'aquest tipus i realment havia quedat una mica per darrere d'opcions més recents. Ara s'han posat les piles i torna a ser una eina plenament competitiva. 

PD: Per als malpensats, aclareixo que la bona gent de Remember The Milk no m'han pagat res per escriure aquest post. Sóc jo qui els paga a ells cada any... ;-)

12 de febrer 2014

Taula rodona a AEDEMO TV 2014 a la Coruña

Participació a la taula rodona inaugural del congrés AEDEMO TV 2014, a La Coruña .




24 de novembre 2013

Borratxera de sèries

Sens dubte estem vivint uns anys fantàstics pel què fa a la ficció televisiva. Hi ha abundància i molta qualitat. A casa vam aprofitar uns dies de vacances per veure la tercera temporada de “Juego de tronos” i tots els capítols de “Vikings”. Així, seguits. Tot plegat, en menys d’una setmana. Va ser intensiu, però m’agrada molt la idea de poder decidir cada dia si després d’un capítol vull veure el següent, sense haver d’esperar una setmana a que l’emetin per televisió.

Els anglosaxons, ràpids com ningú a batejar nous conceptes,  ja han posat un nom a aquesta manera compulsiva de consumir les sèries: "binge viewing", que podriem traduir com a "borratxera de sèries".

És paradoxal que justament en un dels millors moments de la història de les sèries, les cadenes de TV no acabin de saber-ho aprofitar. D’una banda, els aficionats a les sèries nordamericanes estan bastant al corrent de quan s’emeten als Estats Units i, per tant, quan s’emet una sèrie per TV al nostre país és bastant probable que bona part del públic potencial ja l’hagi vist anteriorment a través d’internet.

Per combatre aquest fenòmen, algunes cadenes s’esforcen a emetre les sèries molt pocs dies després de la seva emissió als Estats Units o fins i tot simultàniament. Molt lloable l’esforç, segur que ajuda a retenir alguns espectadors. Però a mi no em serveix. Perquè, com ja he dit, a mi m’agrada veure les sèries al meu ritme, quan em ve de gust.

Reconec que no tothom ho veu així. Molts amics estan pendents del dia d’emissió d’una sèrìe als Estats Units i acaben veient els capítols novament sotmesos a la rigidesa de la frequència d’un capítol a la setmana. Res a dir-hi. De fet, el propi nom de “sèries” ja indica que es tracta d’un producte “serialitzat”. Però jo, com a consumidor, prefereixo no estar lligat ni als horaris ni a les frequències d’emissió dels canals de televisió linials.

Per aquest motiu aplaudeixo la inciativa de Netflix amb les seves sèries. Per invertir en produccions pròpies de qualitat com “House of Cards”, i també per oferir tots els capítols simultàniament des del primer dia i no anar-los oferint un per un. Si ho pensem bé, quin sentit tindria? Quin problema hi ha en oferir tots els capítols alhora? Sí, potser hi haurà algún excèntric que voldrà veure els capítols desordenats (que, ben mirat, seria només el seu problema) però tendeixo a pensar que el 99,9% de les persones els voldrem veure per ordre, per gaudir de la sèrie tal com ha estat pensada.

Es nota que Netflix no prové del negoci de la televisió tradicional. Perquè veig difícil que les grans cadenes de televisió comencin a oferir també tots els capítols de les seves sèries per internet de manera simultània. Vull dir, tots els capítols de cop. És lògic: els canals de televisió linials viuen de l’audiència que obtenen en la seva emissió i, per tant, justament els interessa que els espectadors vegin els capítols en l’horari que els emeten. Si poden, faran l’esforç d’oferir per internet (durant uns dies i a la carta) el capítol que acaben d’emetre. Però ho fan principalment  per intentar repescar algun espectador que s'hagi perdut un episodi i tingui la temptació de "desenganxar-se" de la sèrie. Per això se li diu "catch-up" (posar-se al dia).

És cert també que oferir directament tots els capítols “a la carta” pot tenir diversos riscos com la disminució d’audiència en l’emissió televisiva o que alguns usuaris comencin a explicar públicament detalls de la trama que aixafin la intriga a la resta d’espectadors. Pot passar però, de fet, això ja passa ara i tampoc és que sigui un gran problema.

En definitiva, coincideixo totalment amb el què va dir l'actor Kevin Spacey durant el seu discurs d'aquest estiu al Festival de TV d'Edimburg, justament defensant el model de Netflix i el "binge viewing". No és estrany: Spacey és el protagonista de "House of Cards", la primera sèrie auto-produïda per Netflix i distribuïda en la modalitat "tots els capítols de cop". Algunes de les seves frases:
  • “L’èxit de l’estratègia de Netflix de publicar tots els capítols al mateix temps ha demostrat clarament una cosa: l’audiència vol el control, vol la llibertat.”
  • “Amb aquesta nova forma de distribució hem après la lliçó que la indústria musical no va aprendre: dóna a la gent allò que volen, quan ho volen, del manera que ho volen i a un preu raonable, i segurament estaran més disposats a pagar enlloc de robar-ho”.
Si us interessa, aquí podeu veure el vídeo del discurs de Kevin Spacey.


06 de febrer 2012

L'experiència de llegir "Steve Jobs"

Acabo de llegir la biografia de Steve Jobs escrita per Walter Isaacson i m'han vingut ganes de fer algunes relexions en veu alta. No sobre el personatge i la seva vida (què podria escriure jo que no s'hagi dit ja abans) sinó sobre la pròpia experiència de la lectura del llibre, que m'ha fascinat.

D'entrada he d'aclarir que no he estat mai ni de lluny un Apple fanboy. Al contrari, he estat mot crític amb el fanatisme i l'elitisme que hi ha al voltant d'aquesta marca. I, malgrat tot, sempre he reconegut que els seus productes eren d'una qualitat exquisida. La meva condició de client d'Apple no ha passat mai pels ordinadors però sí per l'iPod, l'iPhone i l'iPad. I en aquests tres casos puc dir que he quedat enamorat de la seva bellesa i la seva simplicitat.

Però anem al llibre. L'he llegit íntegrament amb l'iPad. Principalment perquè em negava a carregar un quilo de paper amunt i avall cada dia i també perquè volia provar l'experiència d'usar el tablet com a lector electrònic. De fet, prèviament ja havia llegit una quinzena de llibres sencers amb l'iPhone, així que ja hi tenia certa pràctica. I si amb la petita pantalla de l'iPhone l'experiència ja em semblava prou satisfactòria, amb l'iPad ha resultat senzillament fantàsica. El dubte existencial que tenia fa uns mesos entre un lector de tinta electrònica i l'iPad ha quedat oblidat per sempre. La tinta electrònica segur que es veu millor i potser cansa menys la vista. Però amb un lector de ebooks a seques no hauria estat possible una experiència de lectura multimèdia com la que he viscut aquests dies.

M'explico. Llegir la biografia de Steve Jobs amb l'iPad ha estat alguna cosa més que "llegir". Cada certes pàgines, quan el llibre explicava algun episodi interessant sobre la vida del fundador d'Apple, obria Google o l'aplicació de YouTube i buscava les imatges corresponents d'aquell moment (entrevistes, discursos, presentacions, aparicions als mitjans, reportatges, etc). I sempre, sempre les trobava. D'aquesta manera podia complementar amb imatges allò que estava llegint en cada moment i l'experiència lectora ha resultat encara més apassionant que el propi llibre (que ja ho és per si mateix).

Aquest tipus de "lectura multimèdia" m'ha enganxat. I ara ja l'estic aplicant al llibre que estic llegint actualment ("Física de lo imposible" de Michio Kaku) i puc dir que, tot i ser un llibre molt diferent, el sistema funciona igualment i vaig trobant fàcilment continguts addicionals que enriqueixen allò que estic llegint. I fer-ho amb un dispositiu com un iPad és senzillament una delícia.

Hi he estat pensant i no tinc clar si m'agradaria que els mateixos llibres ja fossin multimèdia en si mateixos. Vull dir que part de la gràcia de l'experiència és que siguis tu mateix el que decideixes quins continguts vols buscar per complementar allò què llegeixes. Probablement cada lector faria una tria una mica diferent dels continguts audiovisuals complementaris i tinc la sensació que si aquesta tria l'ha fet algú altre prèviament potser es perdi part de la màgia de la descoberta que suposa fer-ho personalment.

Només com a exemple, poso alguns dels "extres" que he anat recopilant:

- Presentació del primer Macintosh


- Reportatge de la seva etapa a NEXT


-Entrevista conjunta de Steve Jobs amb Bill Gates


-El mític discurs a Stanford.
Sabieu que  Steve Jobs li va demanar ajuda a Aaron Sorkin per preparar el discurs i que aquest va passar d'ell?


- Portada de la revista Wired on es burlaven del telèfon mòbil que Apple havia fet conjuntament amb Motorola uns anys abans que arribés l'iPhone.




















- Steve Jobs presentant a l'ajuntament de Cupertino el projecte de la futurista nova seu d'Apple.

08 de novembre 2011

Taula rodona a l'e-week de la Universitat de Vic

Video de la taula rodona "Nous models de negoci en la producció i distribució audiovisual" a la Universitat de Vic dins el marc de la e-week.


  • Arnau Gifreu, Presentació-moderació, Universitat de Vic
  • Jaume Ripoll, Director editorial i co-fundador de Filmin.es.
  • Ferran Clavell, Cap de continguts dels Serveis Interactius de TV3.
  • Adrià Serra, Director de projectes de continguts digitals de El Terrat.
  • Santi Hausman, Director Creatiu de Lou Comunicació.


Watch live streaming video from eweek at livestream.com

02 de novembre 2011

Xerrada sobre el TV3alacarta a Girona

Moments previs a la xerrada "L'evolució en la manera de consumir els continguts. El cas de TV3 a La Carta" organitzat pel Clúster TICMedia Girona a l'Auditori Edifici Narcís Monturiol del Parc Científic i Tecnològic UdG.