Spotify, ara sí

Fa com una mica de vergonya però, després de diversos mesos sense escriure-hi res, ha arribat el moment d'actualitzar aquest blog. I ho faig justament per esmenar o rectificar un post que hi vaig escriure ja fa més d'un any anomenat Buscant defectes a Spotify.

Durant tot aquest temps he seguit utilitzant Spotify intensament i he arribat a memoritzar (i odiar) alguns dels anuncis que hi apareixen. Fins que fa unes quantes setmanes em vaig passar a Spotify Premium, la versió de pagament. Però no ho vaig fer (només) per deixar de sentir la publicitat sinó per motius més conceptuals.

Des de finals dels anys 90 he escrit nombrosos articles al voltant de com afecta la revolució digital al món de la música. Alguns d'aquests textos els podeu trobar a l'arxiu d'aquest mateix blog. Bàsicament sempre he defensat que el canvi al sector de la música era inevitable i que la indústria musical s'hi havia d'adaptar buscant un nou model de negoci. Tot i que em confesso "descarregador" de música per internet mai he opinat que la música hagi de ser 100% gratuïta. Per tant, quan han sorgit iniciatives com les d'Apple o Spotify d'entrada ja m'han semblat bones notícies.

El març de 2009, malgrat que em semblava un servei espectacular, em vaig dedicar a buscar defectes a Spotify i en vaig trobar uns quants. Passats 15 mesos puc afirmar que aquells defectes han quedat superats per l'evolució de Spotify. Racapitulem:

• No pots descarregar la música. Imagineu com seria si poguéssis descarregar les playlists al reproductor de MP3 per escoltar-les al cotxe, al tren... Ja sé que això generaria conflictes amb els artistes i les discogràfiques però potser podrien incorporar alguna cosa similar a la versió de pagament.
  --> Resolt. Ja es poden descarregar les playlists a qualsevol ordinador i a diversos mòbils. Fins a 3.333 cançons a cada dispositiu. Per tant, escoltar la música "offline" (al cotxe, al metro...) ja és perfectament possible amb Spotify. Amb la versió de pagament, tal com jo suggeria.
• No hi ha els Beatles! Ho dic seriosament. Absències tan destacades com aquesta desmereixen el servei. En altres casos pots escoltar alguna cançó aïllada però no els àlbums complets. Aquí hi ha terreny per millorar.
  ---> Resolt. Els Beatles (i altres) encara no hi són però Spotify ha sabut donar la volta a aquesta seriosa limitació i han trobat una bona manera de resoldre-ho. La solució passa per fer que Spotify pugui utilitzar en les seves playlists també la música que nosaltres ja tenim a l'ordinador. D'aquesta manera, potser nosaltres podem "compensar" amb els nostres MP3 allò que li falta a Spotify. Ho trobo francament enginyós i us asseguro com a usuari que la integració de la música que tenim a l'ordinador amb Spotify és senzillíssima.
• La llista d'estils és massa simple.Em refereixo a l'apartat "Radio", que potser no és precisament un dels punts forts de Spotify. Hi falten estils. I es poden produir combinacions impossibles com "Techno dels anys 50".
  ---> Bé, això segueix existint per a la "ràdio" de Spotify però he de reconèixer que no suposa cap problema.
• Els "Top Hits" de cada artista són molt estranys: Per mi que en alguns casos se'ls inventa directament.
  ---> Segueix donant resultats "soprenents". Suposo que es basa en l'estadística de les cançons que els usuaris més escolten de cada artista.
• Algun dia s'acabarà. És massa bonic per ser veritat. Malgrat que semblen tenir-ho tot lligat, algun dia un executiu del sector discogràfic decidirà que Spotify perjudica el seu negoci i començarà la persecució. El pitjor serà que ja ens hi haurem acostumat.
  ---> Doncs encara existeix! M'alegro d'haver-me equivocat amb el pronòstic!

Vist tot això, la veritat és que ja no em quedaven més arguments per criticar Spotify i m'ha semblat que tenia l'obligació moral de provar la versió de pagament. Perquè si no és aquest, com hauria de ser un model de negoci raonable per a la música? Una cosa és criticar els abusos de la indústria musical i una altra és posar pegues a qualsevol intent amb cara i ulls de fer sostenible aquest negoci. No sé si Spotify serà el model de futur, però estic convençut que avança en la bona direcció.

Per als malpensats aclariré que ni Spotify ni ningú patrocina aquest post ni la meva quota mensual al servei (tot i que si insisteixen...). Simplement volia corregir algunes coses que vaig dir fa més d'un any i reconèixer l'esforç que està fent l'empresa sueca per millorar contínuament el seu producte. L'aplicació per a iPhone és realment bona i simple. Només li falta poder seguir escoltant música mentre utilitzes altres aplicacions, però això segurament quedarà resolt amb l'esperat "multi-tasking" del nou iPhone.

ACTUALITAZCIÓ: El nous OS4 de l'iPhone ja és aquí però Spotify encara no és multitasking,. Per tant, Apple ja ha fet la seva feina i ara la pilota és a casa dels suecs. Segur que ho resolen aviat.

En defensa dels drets fonamentals a internet

Des d'aquí mostro el meu suport a aquest manifest que avui publiquen ja un gran nombre de blogs i mitjans de comunicació.

Manifest "En defensa dels drets fonamentals a internet"

Davant de la inclusió en l'Avantprojecte de Llei d'Economia sostenible de modificacions legislatives que afecten al lliure exercici de les llibertats d'expressió, informació i el dret d'accés a la cultura a través d'Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors d'internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que...

1. - Els drets d'autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d'innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d'expressió.

2. - La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l'establert a l'article 20.5 de la Constitució, posa a les mans d'un òrgan no judicial -un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d'impedir als ciutadans espanyols l'accés a qualsevol pàgina web.

3. - La nova legislació crearà inseguretat jurídica a tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i de futur de la nostra economia, entorpint la creació d'empreses, introduint barreres a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.

4. - La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s'ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.

5. - Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure de la seva feina amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet això no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.

6. - Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s'adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la finalitat que diuen perseguir.

7. - Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.

8. - Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d'una economia sostenible i realista de cara al futur.

9. - Proposem una verdadera reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva finalitat: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.

10. - En democràcia les lleis i les seves modificacions s'han d'aprovar després de l'oportú debat públic i havent consultat prèviament totes les parts implicades. No és acceptable que es facin canvis legislatius que afecten drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

Entrevista a "Prepara't per la TDT"

Entrevista a AgoraNews

Buscant defectes a Spotify

Que ja és difícil. Començo aquest post aclarint que sóc un fan absolut de Spotify i totalment conscient que el que escriuré em costarà alguna discussió. En fí, però tampoc em sembla lògic que aquest servei només rebi elogis per tot arreu i per tant faré una mica d'advocat del diable:

• No pots descarregar la música. Imagineu com seria si poguéssis descarregar les playlists al reproductor de MP3 per escoltar-les al cotxe, al tren... Ja sé que això generaria conflictes amb els artistes i les discogràfiques però potser podrien incorporar alguna cosa similar a la versió de pagament.
• No hi ha els Beatles! Ho dic seriosament. Absències tan destacades com aquesta desmereixen el servei. En altres casos pots escoltar alguna cançó aïllada però no els àlbums complets. Aquí hi ha terreny per millorar.
  
• La llista d'estils és massa simple. Em refereixo a l'apartat "Radio", que potser no és precisament un dels punts forts de Spotify. Hi falten estils. I es poden produir combinacions impossibles com "Techno dels anys 50". 
• Els "Top Hits" de cada artista són molt estranys: Per mi que en alguns casos se'ls inventa directament. 
• Algun dia s'acabarà. És massa bonic per ser veritat. Malgrat que semblen tenir-ho tot lligat, algun dia un executiu del sector discogràfic decidirà que Spotify perjudica el seu negoci i començarà la persecució. El pitjor serà que ja ens hi haurem acostumat.

I prou. No li trobo més defectes. Em nego a posar la publicitat com a aspecte negatiu del servei. Com a tothom em toca la moral sentir un anunci de Telepizza entre dues cançons que m'agraden, però si tant em molesta ja existeix la opció de pagament sense publicitat. 

En fí, que Spotify és bo, molt bo. 

Provant Boxee... i m'encanta!

Des d'avui estic provant la versió alfa de Boxee, un "media center social" tal com ho defineixen els seus creadors, i he de dir que la primera impressió és molt bona. Amb Boxee pots consumir tota mena de continguts audiovisuals de la xarxa (video, audio, fotos) a la pantalla del PC i, molt més important, a la pantalla del televisor. 

L'oferta és important (BBC, CNN, MTV, Hulu, Comedy Central, YouTube, MySpace, Joost, Last.fm, Flickr, Picasa, etc ) i la qualitat força espectacular. Queda per veure la utilitat de les funcionalitats "socials" que incorpora. 

Hi veig alguna coseta millorable però fa molt bona pinta.

Petita pantalla

Sovint sento dir a professionals del món audiovisual que això de televisió pel mòbil serà un fracàs. El seu principal argument és que la pantalla és massa petita i que no és veu bé. És cert, és petita. I, també és cert, no es veu tan bé com una pantalla de 52 polzades. Però potser hi ha situacions en què aquests dos detalls siguin ben poc importants si t'interessa veure alguna cosa en concret.

Fa temps vaig participar en una prova pilot de TV pel mòbil amb DVB-H i he de dir que la qualitat de la senyal era més que acceptable. De fet, es veia molt bé. I actualment veig força sovint vídeos de YouTube a través del meu mòbil i també trobo que es veu perfectament.

El que tinc clar és que la TV pel mòbil no serà un èxit massiu fins que no existeixi algun tipus de tarifa plana que tregui la por dels usuaris a factures desorbitades. Les notícies que apareixen de tant en tant no ajuden gaire. 

Quan sento aquests professionals (alguns força reconeguts) menysprear d'aquesta manera la TV pel mòbil me'n recordo del cas d'una noia que participava en la prova pilot de DVB-H que abans comentava i que en un "focus group" va comentar que ella veia la TV pel mòbil quan anava en cotxe. Quan el moderador del "focus group" estava a punt de desmaiar-se va explicar que ella posava el mòbil (amb la TV encesa) al seient del costat i que, als semàfors o quan podia, anava mirant la pantalla de reüll. Que li expliquin a aquesta noia que la pantalla era "massa petita". Us asseguro que cap dels participants del focus group es va queixar d'aquest petit detall. 

Un altre tòpic que sento dir a alguns "experts" és que la TV per als mòbils requereix un realització diferent, poc movimnt, plans més curts.... En fi, jo no hi crec en tot això. La meva pròpia experiència em diu que al mòbil s'hi pot veure qualsevol contingut produït per a la televisió convencional. Només cal que proveu a veure vídeo de YouTube o, per exemple "Supervillanos", la primera sèrie espanyola feta específicament per als mòbils, on no només hi havia pocs plans curts sinó que a més estava plena d'efectes especials i un muntatge trepidant. I es veia perfectament.

Visca la petita pantalla!