Sobre mi

Alguns enllaços a articles i entrevistes que m'han fet en els darrers temps i que encara no havia enllaçat des d'aquest blog: una entrevista al blog La Nueva Industria Audiovisual de Gonzalo Martín, una altra una entrevista per al reportatge "La tele que se avecina" que es va publicar a La Vanguardia el mes passat. i encara una altra a un article de la Karma Peiró per a la revista Capçalera, del Col·legi de Periodistes de Catalunya. 

Una mica més antic és aquest article sobre la TV per internet al suplement Ciberpais del diari El Pais, o l'entrevista al blog de Janquim. També s'ha publicat un resum de la meva presentació al IX Congreso de Periodismo Digital de Huesca. Però res com aquest resum d'una presentació que vaig fer al setembre a l'Online News Association Conference, a Washington. És que ni el càrrec és correcte.

TV Centric

Últimament he detectat que l'expressió "TV Centric" s'utilitza per a definir dos conceptes ben diferents. En un cas hi estic molt d'acord i en l'altre, gens. Ara m'explicaré, ja que per la meva feina visc a cavall entre dos móns (el de la televisió i el dels interactius) que ténen una visió força diferent d'aquests temes.

En el sector televisiu (almenys el que jo conec), l'expressió "TV Centric" té actualment una connotació força negativa. Es refereix a una concepció del món audiovisual segons la qual tot gira al voltant de la televisió. El que es pugui fer a internet és com a màxim un "complement" d'allò què es fa a la televisió, que és el realment important. No cal que digui que rebutjo totalment i frontalment aquesta idea. Ho vaig defensar clarament en una entrevista que em va fer al seu blog el company Janquim i que contrastava amb la que uns dies després responia el director de TV3 al mateix blog amb idees lleugerament diferents, per dir-ho d'alguna manera. Al meu entendre (i cada cop al de mes gent, tal com vaig veient en infinitat de congressos, conferèncoes, llibres, articles o blogs), les tendències sobre el futur de l'audiovisual no indiquen precisament que la TV hagi de ser el centre de l'univers. Les coses ja estan canviant i, per exemple, els joves ja passen més temps a internet que davant del televisor. En definitiva, hem de començar a pensar en un món audiovisual més multiplataforma i menys "TV Centric".

Pel què fa al món interactiu, s'utilitza l'expressió "TV Centric" per referir-se a la necessitat de portar determinats conceptes i serveis interactius a la pantalla del televisor. En aquest sentit, jo també sóc pro-TV Centric. Al capdavall, el televisor segueix sent una peça fonamental de la comunicació audiovisual i portar-hi la interactivitat em sembla un terreny per explorar, apassionant. S'hi han referit companys com Hector Milla.

Fins ara el què ha passat és que els dós móns han seguit camins ben separats. La televisió, al seu rotllo, preocupada únicament pel share i comparant-se "només" amb 5 o 6 competidors. Com si el món fos tan petit... això sí que és mirar-se el melic. És clar que quan es compten les audiències per centenars de milers o per milions de persones, no ens ha d'estranyar que aquest "tvcentrisme" arreli entre els seus professionals. I mentrestant a internet, han anat sorgint iniciatives molt més avançades i innovadores. Fins i tot en el terreny audiovisual, el que trobem a la xarxa és impressionant i va molt més enllà d'esperar que l'espectador s'assegui davant la pantalla, sense tocar res i es miri allò que nosaltres decidim que ha de veure. No entraré en detalls, però pensem per exemple tan sols en YouTube. No creieu que conceptualment està molt més avançat que la televisió convencional? Al marge dels reality-shows quines han estat les innovacions de la TV en els darrers 10 anys? Per tant, no seria lògic portar aquesta mena de serveis (amb videos generat pels usuaris, votacions, comentaris, consum a la carta, etc) a la pantalla del televisor? Jo n'estic convençut.

La televisió és la pantalla més important? No.
És interessant portar la interactivitat a la televisió? Sí.

Desitjos que es fan realitat

Acabava l'últim post d'aquest blog (glups, del 24 d'abril...) dient, en relació a la frase "Fuck the passive entertainment": "M'encanta. Tota una declaració de principis que comparteixo al 100%. Estic per fer-me una samarreta amb aquest eslogan.".

Doncs el desig acaba de fer-se realitat. Avui ha arribat la samarreta!
Gràcies David, gràcies Juani.

PD_ El proper cop demanaré un cotxe...

"Fuck the passive entertainment!"

"Fuck the passive entertainment!". Aquestes contundents paraules les va dir fa uns dies el guanyador d'un premi a la gala d'entrega dels International Interactive Emmy Awards, que va tenir lloc el passat 8 d'abril a Cannes, coincidint amb el MIPTV. Aprofito per dir que jo era en aquella gala en representació de CCRTV Interactiva, com a nominat pel projecte "Guernica: pintura de guerra". Al final no vam guanyar, però.

Des d'aquell dia no m'he tret del cap les paraules que va pronunciar un dels autors del projecte "The Truth About Marika" just en el moment de recollir el premi dalt de l'escenari: "Fuck the passive entertainment!". M'encanta. Tota una declaració de principis que comparteixo al 100%. Estic per fer-me una samarreta amb aquest eslogan.

Estratègia? Quina estratègia?

Les estratègies que adopten les cadenes de televisió per distribuir els seus continguts a la xarxa són d'allò més curioses. De vegades fins i tot erràtiques.

Agafem, per exemple, el cas de la nordamericana ABC, que fa uns anys va ser notícia per ser la primera televisió en distribuir (vendre, de fet) les seves sèries a través de l'iTunes Music Store d'Apple. Al cap de pocs mesos, la mateixa cadena decidia oferir les mateixes sèries des de la seva pròpia web i gratuïtament, però amb publicitat. És a dir que així com feien una cosa, també feien exactament la contrària. Els resultats (almenys això és el que explicaven) van resultar ser molt millors en la distribució gratuïta des de la pròpia web, tant en els nivells d'audiència com en els ingressos obtinguts. En aquest cas queda clar que el fet d'haver provat dues estratègies contraposades els va servir per decidir quin havia de ser el camí a seguir. Bé, almenys per una temporada.

Actualment es dóna una situació similar. Fins ara, les principals televisions del món han optat per tenir el seu propi servei de vídeo a internet. Ho ha fet la BBC amb el seu iPlayer, Channel 4 amb el servei 4OD (4 On Demand), la RAI amb RaiClick.... i TV3 amb 3alacarta, és clar. ;-). La CNN va fer també un intent amb el projecte CNN Pipeline, que no devia funcionar massa bé perquè al cap d'un parell d'anys el van "jubilar" i ara tenen un servei de vídeo sense nom. La causa del fracàs podria estar en el fet que CNN Pipeline consistia en un player que t'havies d'instal·lar al PC per poder veure els vídeos. L'iPlayer de la BBC té també aquest inconvenient però almenys darrerament han reaccionat i també han fet una versió del iPlayer en Flash per poder veure els vídeos directament a les pàgines de la seva web, sense haver d'instal·lar res. A la CBS han viscut una història similar. Van crear la marca "Innertube" per identificar el seu servei de vídeo sota demanda. I al cap de poc, dissimuladament, van rebatejar-lo amb l'original nom de CBS Video.

Doncs bé, algunes d'aquestes cadenes que ja tenen la seva pròpia plataforma per oferir el vídeo directament als usuaris, ara estan començant a unir esforços per crear projectes col·lectius. El més congut i ja visible (bé, de moment només als Estats Units) és HULU, el servei de vídeo online que han posat en marxa conjuntament la NBC i la FOX, El projecte s'ha venut com una gran aliança entre dos gegants de la televisió nordamericana per crear un servei de vídeo de gran qualitat que pugui plantar cara a YouTube (és a dir, a Google). De fet, la idea és que altres creadors de continguts audiovisuals se sumin a aquesta iniciativa i hi posin també els seus vídeos. Fins aquí, tot correcte. Però si mirem les webs de la NBC i la FOX no hi trobem ni una sola referència a HULU. Almenys jo no he estat capaç de trobar-ho. Pitjor encara: la NBC es dedica a promocionar el seu player (descarregable, arghh...) anomenat NBC Direct, i la FOX fa exactament el mateix amb el seu FOX On Demand (ho endevineu? si! també descarregable!!!) . Quin sentit té llavors la creació de HULU? És lògic que els principals impulsors ni tan sols el promocionin? Algú ho entén?

A la Gran Bretanya es donarà aviat un cas similar. Les cadenes BBC, Channel 4 i ITV han unit esforços per crear conjuntament el servei de vídeo Kangaroo, (liderat per Ashley Highfield, el fins ara responsable dels interactius de la BBC), malgrat que darrerament han invertit molts esforços i diners a desenvolupar les seves pròpies plataformes. I a Espanya també comencen a moure's coses en una línia semblant. Ben aviat podrem donar més detalls....

Descobrint la TV en directe

És curiós les voltes que dóna el món. Després de passar-nos uns quants anys sentint prediccions augurant que el futur de la TV passava pel consum asíncron (on demand, a la carta) i que la televisió en directe tenia els dies comptats, ara resulta que tots els serveis de video online (Ustream, YouTube, Kyte, Justin, etc) comencen a oferir serveis de streaming en directe.

D'acord, faig demagògia. Les dues coses són i seran compatibles. I en realitat el què estan incorporant les diverses plataformes de video online són serveis per tal que els propis usuaris puguin fer emissions en directe des del seu mòbil o amb la webcam de l'ordinador. És a dir, que tothom pot crear fàcilment la seva emissió en video per internet. Dels serveis d'aquesta mena que he conegut darrerament, el que em pica més la curiositat és QIK, que permet emetre en directe des del mòbil.

Fa temps que li dono voltes a aquest tema. Crec que si les cadenes de TV volen mantenir les seves audiències s'han d'esforçar (i en el futur encara més) per emetre continguts i esdeveniments en directe, que tinguin un interès especial si els veus precisament quan estan succeint. Diguem-li partit de futbol, entrega de premis... o el que sigui. Vull dir que, si cal, la pròpia TV ha de "generar" els seus propis esdeveniments.

El que sembla lògic és que el consum "on demand" anirà en augment en aquell tipus de continguts que no importa en quin moment els mires. En canvi, hi ha continguts que són molt més atractius si els veus en directe, en temps real. Crec també que incorporar elements d'interactivitat a les emissions en directe és una altra manera de captar l'atenció de l'audiència. Algun dia parlaré d'aquesta questió amb més calma.

Ara caldrà estar atents a aquests nous serveis online de video en directe i observar quins usos en fan els usuaris. No sé què em diu que ens endurem diverses sorpreses.

Congrés de Periodisme Digital a Huesca

Acabo de tornar del Congreso de Periodismo Digital de Huesca, on m'hi van convidar per parlar sobre continguts i serveis per a la telefonia mòbil, en una taula rodona anomenada "La cuarta pantalla", conjuntmment amb Hector Milla i Albert Cuesta.

He tornat encantat, la veritat. Potser hi ha influit el fet que, en aquesta ocasió, al programa hi havia diverses sessions dedicades als continguts audiovisuals i al paper de les televisions a internet. També he aprofitat per conèixer molta gent interessant.