Entrevista a "Prepara't per la TDT"

Entrevista a AgoraNews

Buscant defectes a Spotify

Que ja és difícil. Començo aquest post aclarint que sóc un fan absolut de Spotify i totalment conscient que el que escriuré em costarà alguna discussió. En fí, però tampoc em sembla lògic que aquest servei només rebi elogis per tot arreu i per tant faré una mica d'advocat del diable:

• No pots descarregar la música. Imagineu com seria si poguéssis descarregar les playlists al reproductor de MP3 per escoltar-les al cotxe, al tren... Ja sé que això generaria conflictes amb els artistes i les discogràfiques però potser podrien incorporar alguna cosa similar a la versió de pagament.
• No hi ha els Beatles! Ho dic seriosament. Absències tan destacades com aquesta desmereixen el servei. En altres casos pots escoltar alguna cançó aïllada però no els àlbums complets. Aquí hi ha terreny per millorar.
  
• La llista d'estils és massa simple. Em refereixo a l'apartat "Radio", que potser no és precisament un dels punts forts de Spotify. Hi falten estils. I es poden produir combinacions impossibles com "Techno dels anys 50". 
• Els "Top Hits" de cada artista són molt estranys: Per mi que en alguns casos se'ls inventa directament. 
• Algun dia s'acabarà. És massa bonic per ser veritat. Malgrat que semblen tenir-ho tot lligat, algun dia un executiu del sector discogràfic decidirà que Spotify perjudica el seu negoci i començarà la persecució. El pitjor serà que ja ens hi haurem acostumat.

I prou. No li trobo més defectes. Em nego a posar la publicitat com a aspecte negatiu del servei. Com a tothom em toca la moral sentir un anunci de Telepizza entre dues cançons que m'agraden, però si tant em molesta ja existeix la opció de pagament sense publicitat. 

En fí, que Spotify és bo, molt bo. 

Provant Boxee... i m'encanta!

Des d'avui estic provant la versió alfa de Boxee, un "media center social" tal com ho defineixen els seus creadors, i he de dir que la primera impressió és molt bona. Amb Boxee pots consumir tota mena de continguts audiovisuals de la xarxa (video, audio, fotos) a la pantalla del PC i, molt més important, a la pantalla del televisor. 

L'oferta és important (BBC, CNN, MTV, Hulu, Comedy Central, YouTube, MySpace, Joost, Last.fm, Flickr, Picasa, etc ) i la qualitat força espectacular. Queda per veure la utilitat de les funcionalitats "socials" que incorpora. 

Hi veig alguna coseta millorable però fa molt bona pinta.

Petita pantalla

Sovint sento dir a professionals del món audiovisual que això de televisió pel mòbil serà un fracàs. El seu principal argument és que la pantalla és massa petita i que no és veu bé. És cert, és petita. I, també és cert, no es veu tan bé com una pantalla de 52 polzades. Però potser hi ha situacions en què aquests dos detalls siguin ben poc importants si t'interessa veure alguna cosa en concret.

Fa temps vaig participar en una prova pilot de TV pel mòbil amb DVB-H i he de dir que la qualitat de la senyal era més que acceptable. De fet, es veia molt bé. I actualment veig força sovint vídeos de YouTube a través del meu mòbil i també trobo que es veu perfectament.

El que tinc clar és que la TV pel mòbil no serà un èxit massiu fins que no existeixi algun tipus de tarifa plana que tregui la por dels usuaris a factures desorbitades. Les notícies que apareixen de tant en tant no ajuden gaire. 

Quan sento aquests professionals (alguns força reconeguts) menysprear d'aquesta manera la TV pel mòbil me'n recordo del cas d'una noia que participava en la prova pilot de DVB-H que abans comentava i que en un "focus group" va comentar que ella veia la TV pel mòbil quan anava en cotxe. Quan el moderador del "focus group" estava a punt de desmaiar-se va explicar que ella posava el mòbil (amb la TV encesa) al seient del costat i que, als semàfors o quan podia, anava mirant la pantalla de reüll. Que li expliquin a aquesta noia que la pantalla era "massa petita". Us asseguro que cap dels participants del focus group es va queixar d'aquest petit detall. 

Un altre tòpic que sento dir a alguns "experts" és que la TV per als mòbils requereix un realització diferent, poc movimnt, plans més curts.... En fi, jo no hi crec en tot això. La meva pròpia experiència em diu que al mòbil s'hi pot veure qualsevol contingut produït per a la televisió convencional. Només cal que proveu a veure vídeo de YouTube o, per exemple "Supervillanos", la primera sèrie espanyola feta específicament per als mòbils, on no només hi havia pocs plans curts sinó que a més estava plena d'efectes especials i un muntatge trepidant. I es veia perfectament.

Visca la petita pantalla!

Sobre mi

Alguns enllaços a articles i entrevistes que m'han fet en els darrers temps i que encara no havia enllaçat des d'aquest blog: una entrevista al blog La Nueva Industria Audiovisual de Gonzalo Martín, una altra una entrevista per al reportatge "La tele que se avecina" que es va publicar a La Vanguardia el mes passat. i encara una altra a un article de la Karma Peiró per a la revista Capçalera, del Col·legi de Periodistes de Catalunya. 

Una mica més antic és aquest article sobre la TV per internet al suplement Ciberpais del diari El Pais, o l'entrevista al blog de Janquim. També s'ha publicat un resum de la meva presentació al IX Congreso de Periodismo Digital de Huesca. Però res com aquest resum d'una presentació que vaig fer al setembre a l'Online News Association Conference, a Washington. És que ni el càrrec és correcte.

TV Centric

Últimament he detectat que l'expressió "TV Centric" s'utilitza per a definir dos conceptes ben diferents. En un cas hi estic molt d'acord i en l'altre, gens. Ara m'explicaré, ja que per la meva feina visc a cavall entre dos móns (el de la televisió i el dels interactius) que ténen una visió força diferent d'aquests temes.

En el sector televisiu (almenys el que jo conec), l'expressió "TV Centric" té actualment una connotació força negativa. Es refereix a una concepció del món audiovisual segons la qual tot gira al voltant de la televisió. El que es pugui fer a internet és com a màxim un "complement" d'allò què es fa a la televisió, que és el realment important. No cal que digui que rebutjo totalment i frontalment aquesta idea. Ho vaig defensar clarament en una entrevista que em va fer al seu blog el company Janquim i que contrastava amb la que uns dies després responia el director de TV3 al mateix blog amb idees lleugerament diferents, per dir-ho d'alguna manera. Al meu entendre (i cada cop al de mes gent, tal com vaig veient en infinitat de congressos, conferèncoes, llibres, articles o blogs), les tendències sobre el futur de l'audiovisual no indiquen precisament que la TV hagi de ser el centre de l'univers. Les coses ja estan canviant i, per exemple, els joves ja passen més temps a internet que davant del televisor. En definitiva, hem de començar a pensar en un món audiovisual més multiplataforma i menys "TV Centric".

Pel què fa al món interactiu, s'utilitza l'expressió "TV Centric" per referir-se a la necessitat de portar determinats conceptes i serveis interactius a la pantalla del televisor. En aquest sentit, jo també sóc pro-TV Centric. Al capdavall, el televisor segueix sent una peça fonamental de la comunicació audiovisual i portar-hi la interactivitat em sembla un terreny per explorar, apassionant. S'hi han referit companys com Hector Milla.

Fins ara el què ha passat és que els dós móns han seguit camins ben separats. La televisió, al seu rotllo, preocupada únicament pel share i comparant-se "només" amb 5 o 6 competidors. Com si el món fos tan petit... això sí que és mirar-se el melic. És clar que quan es compten les audiències per centenars de milers o per milions de persones, no ens ha d'estranyar que aquest "tvcentrisme" arreli entre els seus professionals. I mentrestant a internet, han anat sorgint iniciatives molt més avançades i innovadores. Fins i tot en el terreny audiovisual, el que trobem a la xarxa és impressionant i va molt més enllà d'esperar que l'espectador s'assegui davant la pantalla, sense tocar res i es miri allò que nosaltres decidim que ha de veure. No entraré en detalls, però pensem per exemple tan sols en YouTube. No creieu que conceptualment està molt més avançat que la televisió convencional? Al marge dels reality-shows quines han estat les innovacions de la TV en els darrers 10 anys? Per tant, no seria lògic portar aquesta mena de serveis (amb videos generat pels usuaris, votacions, comentaris, consum a la carta, etc) a la pantalla del televisor? Jo n'estic convençut.

La televisió és la pantalla més important? No.
És interessant portar la interactivitat a la televisió? Sí.