La crisi de Scour

Els propietaris de Napster no són, ni de lluny, els únic que tenen problemes amb la justícia per la distribució de música a través de la xarxa. Recentment s’ha dictat una dura sentència contra MP3.com, que l’obliga a pagar 118 milions de dòlars a la multinacional Universal Music. Malgrat tot, els propietaris del negoci asseguren que això no enfonsarà l’empresa i ja preparen plans d’expansió. Però els que ho estan passant pitjor són els responsables de Scour.net, una web que (cal dir-ho) utilitza uns mètodes una mica “sospitosos” a l’hora de localitzar els arxius MP3 que corren per internet. El problema de Scour és que no només té una denúncia de la indústria musical, sinó que també s’ha d’enfrontar a la industria del cinema, ja que Scour permet intercanviar tota mena d’arxius multimèdia (àudio, video o imatges de qualsevol format). Davant d’aquest allau de denúncies, Scour no troba cap inversor disposat a arriscar els seus diners en el projecte i això està fent perillar el seu futur. Fa uns dies, per exemple, van haver d’acomiadar un 66% de la seva plantilla (52 dels seus 70 treballadors). Això posa l’empresa en una situació molt difícil per afrontar la dura batalla judicial que els espera. Un dels acomiadats és precisament Ray Santamaria, exvicepresident de la companyia. I aquests dies ha fet unes declaracions que no ens podem estar de reproduiïr: “El que està en joc no és només Scour sinó el futur de la infomació digital. L’eliminació de Napster i Scour no beneficiarà a ningú. Ni a l’indústria de l’entreteniment, ni a la tecnologia ni al consumidor. 20 milions de persones intercanviant arxius no són “pirates”. Són milions de fans musicals que han trobat una nova manera de consumir música. I no és intel.ligent classificar-ho com a “mercat negre” perquè estem parlant de progrés. Parlem d’un futur brillant per a aquestes indústries”. Interessant, oi?