25 d’octubre 2000

SDMI: un sistema segur?

La indústria musical ja fa temps que inverteix autèntiques fortunes en l’investigació de l’anomenat SDMI (Secure Digital Music Initiative), un intent d’impedir la pirateria musical posant unes marques d’aigua a cada cançó. D’aquesta manera es podria identificar si la música que volem escoltar és legal o no. Però ara ja es comença a dir que tots aquests diners no han servit absolutament per a res. Expliquem-nos. Al setembre es va organitzar el concurs HackSDMI (www.hacksdmi.org), que consistia en proposar un repte a la comunitat digital: van posar a la xarxa 6 arxius musicals en diferents versions del SDMI i oferien 10.000 dòlars a la persona que aconseguís piratejar cadascuna d’aquestes cançons. Un dels requisits era que, en eliminar la marca d’aigua, no hi hagués una pèrdua de qualitat en la música. D’entrada, diverses comunitats de Hackers van negar-se a participar en el concurs, argumentant dos motius: que ells ja piratejarien el sistema quan els vingués de gust i que 10.000 dòlars és un preu massa baix per comprovar la seguretat d’un sistema. De tota manera, els organitzadors del concurs han rebut 450 propostes i ara les estan analitzant per veure si algú ha aconseguit trencar aquest sistema tan “segur”. La polèmica va sorgir la setmana passada quan un article de Salon.com (www.salon.com) anunciava que diversos hackers havien aconseguit superar el repte sense problemes. Els responsables del SDMI es van afanyar a dir que aquesta informació és falsa perquè encara no han tingut temps de comprovar-ne els resultats, que es faran públics el 10 de novembre. En part, és lògic que la indústria inverteixi en recerca per trobar un sistema que protegeixi el seu negoci. Però en el fons és absurd que es gastin tants diners en desenvolupar un sistema segur perquè tothom sap que en el món digital no hi ha absolutament res que no es pugui desprotegir o piratejar. Només és questió de temps.