06 de juny 2001

La interactivitat en perill

Quan va neixer internet molts de nosaltres vam cometre l’error de creure que es tractaria d’una xarxa completament lliure. Però amb el temps hem pogut comprovar que potser vam pecar d’ingenuitat. Els grans poders econòmics han imposat la seva força, la xarxa té cada dia un component més comercial i, en el fons, tot queda en mans d’unes quantes empreses. Així i tot, internet encara ens sorprèn de tant en tant. L’aparició de Napster, la creació de Gnutella, el software lliure (amb Linux al capdavant) o la invenció del DivX (també anomenat “l’MP3 del vídeo”) ens fan pensar que la guerra no està del tot perduda i que, per més que algú intenti controlar-ho tot, encara queda gent disposada a resistir.

Fa algunes setmanes en aquesta mateixa secció comentava que les ràdios online tenien un gran futur ja que, a llarg termini, quan ens arribi a tots la tan esperada banda ampla, podrem escoltar la música que vulguem en qualsevol moment i a qualsevol lloc, sense necessitat de descarregar-la ni “guardar-la” enlloc. És a dir que la ràdio a la carta podria ser una bona manera de sentir a qualsevol hora les cançons que ens vinguin de gust. Però, una vegada més, la industria del disc està fent el possible per destruir els nostres somnis.

De moment, les discogràfiques americanes ja han aconseguit que als Estats Units existeixi una legislació que fa gairebé impossible el concepte de “ràdio a la carta”. Les emissores online poden emetre la música que vulguin (sempre que paguin els corresponents drets d’autor, és clar) però s’han de sotmetre a algunes restriccions. Per exemple, no poden anunciar públicament les cançons que sonaran al cap d’una estona. I tampoc poden deixar que els usuaris escullin quines cançons volen sentir ni poden posar “discos sol.licitats” en temps real. És a dir que amb aquestes lleis s’està boicotejant i limitant la interactivitat que, per definició, hauria de tenir internet. Que les ràdios online es dediquin només a “emetre” la seva programació musical de forma linial és posar pals a les rodes a les possibilitats interactives que existeixen a la xarxa. Amb la ràdio convencional (FM) no podem canviar l’ordre de les cançons, saltar-ne una ni crear una programació musical a la nostra mida. Però tot això seria molt fàcil de fer a través d’internet, el mitjà interactiu per excel.lència. El problema és que, com sempre, hi ha algú que ho vol impedir.

Fixeu-vos, però, que en aquest cas el que està en joc no són els drets d’autor. Se suposa que totes les ràdios online paguen religiosament el que els correspon. I també els pagarien si hi hagués “ràdio a la carta”. El que tem la indústria és que se li escapi el negoci de les mans. I és que si poguéssim triar la música que volem sentir en cada moment (i amb qualitat suficient) ningú tindria la necessitat de comprar un CD. Ni tan sols de comprar cançons a través de la xarxa. I això, és clar, no interessa. Com tampoc interessa que puguem intercanviar cançons amb els nostres amics. Fins ara ho “toleraven” perquè no afectava al seu negoci. Però amb l’arribada d’internet (i especialment Napster) aquests intercanvis s’han multiplicat. És a dir que mentre ho feiem “a petita escala” no passava res i ara resulta que estem infringint la llei de la propietat intel.lectual pel simple fet que el nombre d’intercanvis ha augmentat. No hi ha qui s’ho empassi.La interactivitat en perill

Cap comentari: