Últimament s’està parlant molt dels programes d’intercanvi d’arxius com Napster (pendent de judici), Scour Exchange (que per cert, han tancat la barraca) o Gnutella (en contínua expansió). Se’ls anomena “programes d’intercanvi” perquè cada usuari es descarrega el que vol dels ordinadors de la resta d’usuaris. I, al mateix temps, aquest usuari està oferint alguns arxius propis a la comunitat. Però el fet és que això no és exactament “intercanviar” sinó “compartir”. Un intercanvi és donar una cosa a canvi d’una altra. I això és el que fa Mojo Nation.
Mojo Nation (http://www.mojonation.net) es basa en la idea que per aconseguir qualsevol arxiu (MP3, vídeo, software, llibres, etc) cal que l’usuari aporti alguna cosa a la comunitat. I, bàsicament, hi ha dues opcions: donar diners o contribuir oferint serveis. Cada usuari té el seu propi crèdit de “Mojos” (el “mojo” és la moneda fícticia que s’utilitza) i només pot fer descàrregues en funció dels “mojos” que tingui. El crèdit en “mojos” es calcula en funció de l’ample de banda, espai de disc i capacitat de processament que cada usuari està disposat a oferir. Però no és tan senzill com sembla: aportar un arxiu a la comunitat no suposa un increment del crèdit sinó una despesa de “mojos”, ja que estem utilitzant recursos del sistema comunitari. És a dir: per guanyar “mojos” hem d’oferir serveis a la resta d’usuaris.
El funcionament és similar al projecte SETI@Home (http://www.setiathome.com), en el què milers de persones de tot el món cedeixen recursos del seu propi ordinador per contribuir a la recerca de vida intel.ligent en altres planetes. O sigui, que cada usuari de Mojo Nation decideix quins recursos del seu ordinador vol destinar al funcionament del servei. I si hi destina recursos, encara que no aporti cap arxiu ni en descarregui cap, estarà augmentant el seu crèdit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada