03 de gener 2001

Un nom per a cada cançó

La principal virtut del format MP3 és la seva capacitat de compressió, que permet reduir considerablement el volum dels arxius musicals amb una disminució mínima de la qualitat. Però l’MP3 té altre virtuts com, per exemple, la possibilitat d’emmagatzemar dades sobre cada cançó dins del propi arxiu. Això vol dir que una cançó en format MP3 conté certa informació com ara el títol del tema, el nom de l’artista, el títol del disc, l’any d’edició i l’estil musical. Aquesta informació, que forma part de cada arxiu MP3, és el que s’anomena Idtag.

Amb senzills programes (gratuïts) com RenaTagger (www.renatager.de) o MP3TagClinic (www.kevesoft.com) podem introduir o modificar fàcilment l’IDtag de cada arxiu MP3. D’enrada, però, la informació que hi ha a l’IDtag no té perquè tenir res a veure amb el nom de cada arxiu. És a dir: podem tenir un arxiu que es digui simplement “beatles10.mp3” o “Track7.mp3” i que en realitat sigui la cançó “Let it be”. Però si volem que els MP3 tinguin el nom de la cançó corresponent ho podem fer utilitzant altres programes com TagScanner (http://xorggroup.virtualave.net/tagscan) o TagRename (www.softpointer.com). Només ens cal seleccionar els arxius MP3 que volem rebatejar, i el programa els dona un nom automàticament a partir de la informació que hi ha a l’IDtag de cada arxiu. I fins i tot podem escollir quin format volem que tingui el nom de cada arxiu: “artista+nom cançó”, “nom cançó+ artista”, “nom cançó+disc”, etc. Tot això es fa en molt pocs segons i sempre podrem canviar-ho si ens ve de gust.

En canvi, les cançons que tenim en un CD d’audio convencional no contenen aquesta informació. Si volem saber com es diu cada cançó hem de recorrer al típic llibret o a la contraportada del CD. Però al món digital hi ha solucions per a tot. Un dels millors invents del segle passat va ser la creació del CDDB (Compact Disc Data Base), que consisteix en una base de dades impressionant, que recull tots els discos que s’editen arreu del món. Però el millor de tot és l’ús que determinats programes estan fent d’aquesta extensa base de dades. Per exemple, si escoltem un CD a l’ordinador a través del programa Winamp (www.winamp.com), aquest programa consulta automàticament el CDDB (www.cddb.com) i ens mostra el nom de totes les cançons del disc. És clar que, perquè això funcioni, hem d’estar connectats a internet.

Altres programes com Music Label (http://musiclabel.onza.net) encara van més lluny. Aprofitant els recursos del CDDB, ens permeten crear una base de dades de tots els discos que tenim a casa sense haver de teclejar ni un sol nom de disc o de cançó. Simplement hem d’anar introduint els CD al lector de CD-Rom i el programa s’encarrega de consultar el CDDB i generar una fitxa de cada disc en un parell de segons. Llavors escup el disc automàticament perquè hi posem el següent i així successivament. En molt poca estona podem tenir un arxiu ben ordenat de tots els CD que corren per casa. I després podem fer consultes a Music Label per saber a quins discos hi ha cançons de Lou Reed, o quants discos d’U2 tenim, etc. Com veieu, la música digital no només sona millor sinó que ens pot estalviar molta feina.

Cap comentari: